Catalans o espanyols – republicans o monàrquics, parlem clar

Sovint parlo amb unionistes i amb independentistes i sembla que parlar de catalans o parlar d’espanyols sigui un tema tabú. Depèn del que diguis et titllen de xenòfob, d’il·lús o farsant, però cal simplificar la complexitat d’aquests últims mesos per intentar entreveure la realitat. 
 
No és qüestió de donar carnets de “bon o mal català”, simplement és qüestió de sincerar-se en un mateix. Segons el meu punt de vista cap català pot sentir-se espanyol de la mateixa manera que cap francès se sent anglès o cap italià se sent grec. Els que se senten catalans i espanyols són espanyols, i em sembla molt bé que estimin Catalunya perquè provablement hi viuen, però jo també estimo França, Espanya i Itàlia, però sóc català. 
 
Que no ens intentin enganyar més. Català i Espanyol? Sí, i europeu també però al seu passaport hi posa “Espanya” i no els diguis de canviar-ho per un “Europa” – com als Estats Units d’Amèrica, que hi posa USA-.  Ciutadans del món, sí, tots ho volem, però perquè des d’Espanya i no des de Catalunya? 
 
Deixem-nos de tripijocs i parlem clar. El proper 21 de desembre podem segellar la història del país amb una victòria dels catalans. Ens cal una llista unitària a favor de la República, una llista transversal on la solidaritat, el respecte i la dignitat aglutini a totes les ideologies que voldran participar en la construcció de Catalunya. A l’altra costat no tindrem catalans, hi tindrem espanyols que pretendran, lícitament,  perpetuar el seu Regne. 
 
Normalitzar el país passa per parlar clar i constituir la República fent entendre a la gent que podem ser un Estat igual de digne que qualsevol altre.  Mirarem enrere per recordar els pals, els judicis, les presons i el tracte vexatori que el govern espanyol ofereix als nostres.  Mirarem endavant per saber on anar i on no tornar. I finalment, quan la Vall d’Aran vulgui escollir el seu futur dins o fora de la República Catalana donarem l’última lliçó de democràcia a tots aquells que encara no entenen que les persones estem per sobre de les constitucions.