Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Catalans i, catalanistes. Un bon albarà si calla avui, parla demà

|

- Publicitat -

Un català és natural de Catalunya, que viu i treballa en aquesta terra. Català, també és la llengua natural del país.

Un catalanista, és un estudiós de la llengua i la cultura catalana. Catalanista, també és aquell adepte al catalanisme com a ideologia política. El catalanisme, és un moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya.

Publicitat

El catalanisme polític és liberalisme polític parlamentari i comença a Catalunya en el segle XIX. La defensa de la identitat nacional engloba el republicanisme federal i el regionalisme autonomista conservador. Tots dos són partidaris de la modernització industrial amb una participació política en el govern d'Espanya des d'ideologies diferents, però tots dos volen una reforma d'Espanya política i econòmica.

El separatisme català també és catalanisme, però no comença fins el segle XX. Podria haver una protohistòria del catalanisme en la Guerra de Separació o dels Segadors i en la Guerra de Successió.

Notes històriques III.

1. La República Democràtica Federal:

Josep Fontana, Agustí Colomines i Aurora Madaula, parlen de la República Federal Espanyola en la «Formació d'una identitat» i en «Pàtria i Progrés».

Certament, la I República Democràtica Federal es va proclamar en juny de 1873. Però que es fes tal fet no vol dir que es desenvolupés, perquè no es va arribar a fer cap constitució de dita República.

El que sembla una anècdota històrica ho considero una ensenyança històrica. Primer, perquè no es va tornar a repetir en la II República a pesar del federalisme separatista de Macià -perquè encara que proclama la República Catalana, ho fa amb l'agermanament de les diferents repúbliques ibèriques- i el federalisme de Companys tipus d'Almirall. Segon, no es va tornar a repetir, perquè no havia un partit del tipus del Partit Democràtic Republicà Federal.

Tercer, ens ensenya que una proclamació d'aquest tipus sense Constitució no va a cap banda, així que una declaració d'intencions com la del Parlament de Catalunya el 9N de 2015 http://www.parlament.cat/document/activitat/153122.pdf encara menys és cap garantia d'arribar a una proclamació d'estat català.

S'ha de treballar en les estructures d'estat i en la dita constitució catalana, i en que en dita norma puguin participar el major número de ciutadans catalans i, no podem perdre el temps amb debats estèrils des de segons quins òrgans de govern o des de segons quins representats polítics afins a la independència. El que cal és fer silenci i anar fen, així com anar desobeint pacíficament les mesures del govern espanyol que mitjançant la justícia espanyola vol posar el llaç a la llibertat de Catalunya. Si la manca d'obediència suposa un trencament més abrupte serà cosa d'ells, perquè al final voldran imposar la força al diàleg, el qual per cert, mai han utilitzat.

2. La Jove Catalunya:

Entitat fundada en 1870, considerada el primer grup catalanista, precedent de la Unió Catalanista.

Només un llibre recorda dita associació; Margalida Tomàs va fer una antologia:

http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/X?SEARCH=La+Jove+Catalunya&SORT=D&searchscope=23

Suposo que tot va començar per les seves notes sobre la Renaixença:

http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137566/241359

A part d'això, alguns escrits menors, com el de Jordi Llorens Vila amb El primer independentisme català (Pàgines 16-20): http://www.xtec.cat/monografics/socials/eltemps/abril_05.pdf

Una font original, però d'hemeroteca, seria el setmanari català La Gramalla:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/gramalla

3. Creant una voluntat:

Aquest escrit el vaig conèixer en el llibre Pàtria i Progrés i té el seu origen en La Veu de Catalunya de 23 d'octubre de 1913, pàgina 4:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/29869/rec/20

Enric Prat de la Riba:

Un poble que no sap que ho sigui, que té una llengua i una cultura, però que no n'adona, només és un poble a mitges.

Un poble que es coneix a si mateix, que té consciència, però passiva, de la seva unitat espiritual, és incomplert encara.

Quan tenint aquesta unitat espiritual i sabent que la té, vol viure i actuar com a poble, solament llavors és un poble.

Així, per la formació, per la creença, per l'enfortiment d'aquesta voluntat, va advenint poble la nacionalitat catalana.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut