Diumenge, 27 de novembre de 2022 - Edició 1585
La República

Carta oberta a Mario VARGAS LLOSA

Benvolgut senyor VARGAS LLOSA, Darrerament molts catalans hem observat que diversos personatges de la inteligentsia carcoprogre cañí com vostè, Elvira LINDO i Javier CERCAS, han menyspreat el procés cap a […]

Jordi SOLÉ @JORDINADOR 24/11/2013

Benvolgut senyor VARGAS LLOSA,

Darrerament molts catalans hem observat que diversos personatges de la inteligentsia carcoprogre cañí com vostè, Elvira LINDO i Javier CERCAS, han menyspreat el procés cap a la independència del nostre país. Veig que han passat de la gauche divine, amb la qual vostè es va relacionar els enyorats anys 70, a la droite divine més castissa. Ha de saber que aquest procés és impulsat per la societat civil catalana i que el proppassat 11 de setembre va aplegar més de 2.000.000 de persones a la Via Catalana. I estic totalment d'acord que hi doni l'opinió. Però m'hagués agradat que també ho fes en altres casos que ens afectaven com a poble i ens ofenien com a societat.

On eren vostès quan el Partido Popular va endegar la recollida de signatures contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006? On eren vostès quan es van endegar les brutals campanyes de boicot contra els productes catalans? On eren vostès quan la sentència de l'Estatut d'Autonomia del 2006 aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i refrendat pel poble de Catalunya va ser xollat per un Tribunal Constitucional completament polititzat i desligitimitzat? Què van dir quan el president Artur Mas va proposar el setembre del 2012 una (nova) entesa i pacte amb Espanya mitjançant el pacte fiscal?

Potser es pensa, il·lusòriament, que el manifest conjunt de 12 diaris catalans el novembre del 2009 “La Dignitat de Catalunya” va ser producte del clientelisme de la premsa nostrada pel fet d'estar subvencionada parcialment per la Generalitat de Catalunya? Què van fer per aturar l'odi contra els catalans? Jo li diré ràpidament, parafrasejant el president José María ANSAR: “¡0 PATATERO!

En aquest sentit, perquè van signar el “Manifiesto por la Lengua Común” contra la política d'immersió lingüística catalana? No sap potser que hi ha més de 500 lleis espanyoles que estableixen la imposició del castellà a Catalunya? Els catalans estem cofois de ser bilingües des de ben petits. El castellà també és un patrimoni nostre, però ha de saber que el sistema d'ensenyament triat per la majoria del poble de Catalunya és el que hem escollit per esdevenir una sola comunitat. Fa gràcia que personatges que no conviuen amb nosaltres diàriament i no en tenen ni idea del context socio-cultural en el que vivim vulguin imposar un sistema diferent al que volem. Hem defensat, defensem i defensarem la llengua pròpia de la terra on nasqué, per exemple, el prevere i literat Mossen Cinto Verdaguer, el mestre Joan Maragall o la singular Pilar Rahola, respectant el castellà, evidentment. 

No entenc com un excepcional escriptor com vostè pot admetre aquestes idees com a pròpies. Al meu entendre hauria de defensar el quechua, l'aimara i les més de 100 llengues oriundes del seu meravellós país, el Perú que els conqueridors espanyols van arrasar. El castellà no deixa de ser un idioma imposat pels colonitzadors de la corona de Castella-Lleó per la qual cosa no s'entén que estigui tan cofoi amb la seva difusió i enaltiment. Escolti, vostès que van aconseguir la independència de les Espanyes el 1821, si els hi agrada tan ser espanyols,… perquè no proposen que la República del Perú s'integri altra vegada sota el jou de la corona espanyola? Són preguntes innocents que ens fem alguns catalans.

Ha de saber que l'esperit del procés d'autodeterminació del Principat de Catalunya és democràtic, cívic, pacífic i serè. Som una nació i subjecte polític i jurídic, atenent-nos a la nostra història i allò aprovat a les nostres institucions parlamentàries. I no pararem fins que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya podem votar, lliure i democràticament, allò que volem ser com a país en un futur no molt llunyà.

Gràcies si m'ha llegit i espero que li faci replantejar la seva postura.

Atentament,

Un lector de les seves extraordinàries novel·les.