Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Carretero: jugada d’escacs

|

- Publicitat -

Reagrupats i no reagrupats ens miràvem el part i el creixement d'aquesta criatura anomenada Reagrupament Independentista entre encuriosits, il·lusionats, emprenyats o temerosos, segons el cas. Però tots, reagrupats o no reagrupats, hem caigut de la cadira aquest cap de setmana en veure de quina manera tan estúpida semblava que tot se n'anés a fer punyetes. De fet, ara que hi penso, després de les diverses escenes amb què ens han obsequiat darrerament els suposats referents de l'independentisme (i no assenyalo ningú), les caigudes de la cadira comencen a ser massa freqüents per a un moble tan poc robust. No sé si suportarà gaires enbranzides més.

El que ha fet Joan Carretero no és, com molts diuen, ni una traïció, ni una covarda fugida, ni una rebequeria, sinó una jugada d'escacs calcada de la de Felipe González en el 28è Congrés del PSOE, l'any 79. Molt sintèticament: un PSOE hereu del socialisme històric a l'exili, es debatia en aquelles dates entre un marxisme ranci, acceptat només per una URSS en declivi, i una socialdemocràcia homologable a l'esquerra europea. El secretari general del partit, un jove Felipe González [biografia], juntament amb Alfonso Guerra i Manuel Chávez constituïen el corrent renovador, defensor d'unes tesis moderades inacceptables per a la vella guàrdia: González volia retirar el terme marxista de la definició essencial del partit i, en veure's incapaç d'imposar les seves pretensions, va dimitir. Però no ho va fer per debilitat, sinó amb l'ambició de no veure's mai més desautoritzat per les altres corrents internes. Davant la tesitura de quedar-se horfe d'un líder carismàtic i caure en crisi en uns moments cabdals de la política espanyola, la vella guàrdia va cedir, tal com ell calculava. I va tornar a dirigir el PSOE durant molts anys, ara sense que ningú no gosés discrepar ni posar en dubte el seu lideratge.

Publicitat

Per què comparo RCat amb el PSOE i Carretero amb González? Cherchez la femme!

Sovint, Carretero ha deixat a entendre que calia que el cap visible del moviment independentista fos excel·lent des d'un punt de vista professional, lliure d'esquitxos polítics del passat i, sobretot, carismàtic, conegut i acceptat per tots els sectors de la societat catalana, capaç de penetrar fins i tot en el televisor d'un pis-patera o en el d'un bar de l'extraradi barceloní. De personatges així no en tenim gaires. Potser només un: el president del Barça. Sí, la femme es diu Jan Laporta, la que tothom flirteja, convida i raspalla. Ell és la clau de volta de molts dels moviments de les peces que tenim sobre el tauler de joc (i no només el tauler de joc de Reagrupament). Però Carretero sap que, avui per avui, aquesta femme atractiva i seductora, però sense bagatge polític i massa liberal per al caràcter rebel i inconformista dels reagrupats, no és una figura de consens. Fins i tot en el suposat cas que l'acceptessin, la força mediàtica del president blaugrana es veuria diluïda si se sotmetés a unes eleccions primàries d'àmbit provincial, amb els vots regrupats de Girona, Lleida i Tarragona dirigits a unes altres tres candidatures territorials.

Només cal fer una lectura ràpida de les hemeroteques de les darreres setmanes per a entendre que alguna cosa s'estava covant entre Carretero i Laporta, alguna cosa molt més seriosa i fonamentada que les ambigüitats que sortien publicades. Els globus sonda éren continus i la posterior resposta d'una part dels reagrupats era força clara: de Laporta, ni parlar-ne. Menys encara si no està disposat a passar per unes primàries. I, per una simple qüestió de probabilitat matemàtica, és versemblant pensar que aquesta opció també fos inacceptable per a alguns dels 18 membres de la junta. Així, doncs, com posar a dit la candidatura de Laporta obtenint l'aprovació general sense fissures? Com forçar un canvi d'Estatuts (circumscripció única i eliminació de les primàries) sense ser bombardejat per tots els flancs? Parodiant González: posant contra les cordes tot el moviment per tal que, d'ara endavant, la seva opinió sigui irrebatible.

Carretero emergirà d'entre les cendres com El Messíes que tots esperem. Tornarà a liderar Reagrupament sense que ningú no li qüestioni absolutament res –no fos cas que es tornés a trencar alguna cosa– i podrà presentar Laporta com a cap de cartell, sense primàries, aclamat unànimament pels associats de tot el país. Sincerament: chapeu!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut