Dilluns, 1 de juny de 2020 - Edició 676
La República

Carlos Chamarro “Amb el Tricicle vaig participar a la clausura dels jocs Olímpics de Barcelona”

 “Si treus un personatge de dins és que estava dintre teu,” Carlos Chamarro es va fer conegut per al gran  públic, interpretant a Julian Palacios a “Camara Café “de Telecinco, però […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 10/05/2020
 “Si treus un personatge de dins és que estava dintre teu,”
Carlos Chamarro es va fer conegut per al gran  públic, interpretant a
Julian Palacios a “Camara Café “de Telecinco, però Carlos Chamarro és
molt més que aquell personatge, en aquesta entrevista intentarem
coneixe’l  una mica mes a fons al Carlos.
-En quin  moment vas saber que volies ser actor ?
Mai m ‘ho vaig plantejar en realitat, em va venir com a resultat
D’estudiar en una escola un taller de mim (escola Timbal de Barcelona) i
desprès a l’institut del teatre de Bcn
-Que et van dir a casa?
 No en van dir res perquè mai es va plantejar com algo a debat,
simplement la meva família veia que anava fent… I fins ara.
-Per a tu, què va significar “ Camara Café “? Quin record en tens
d’aquella experiència ?
  Va ser la meva presentació com actor a nivell nacional i va coincidir
amb un equip professional i humà excel·lent.
– De fet, us hem pogut veure a tot el repartiment de la sèrie
recomanant al públic que es quedes a casa, de qui va ser la idea?
 La idea va ser de l’actor Alex O Doguerthy que ens va trobar a tots 14
anys desprès aprofitant la quarantena per conscienciar a tots una mica i
amb humor…
– Et va costar molt tornar a fer de Julian Palacios ?
 Si treus un personatge de dins és que estava dintre teu, i no costa tant
fer-lo… I de fer tants capítols de Julián encara mes fàcil perquè són
moltes hores fent el mateix personatge.
-Reposició rere reposició, per què creus que és una sèrie que no passa de
moda ?
 Tenia uns guions i un llenguatge únics per a l’època dinamisme,
personatges com de còmic, la duració dels esquetxos.
– Si “Camara Café” reflectia l’ambient i els tòpics d’una oficina, diries
que Gym Toni mostra la fauna dels Gym i les criatures que el freqüenten ?
Si i encara diria que a un gimnàs hi ha més diversitat gent que vol
sentir-se bé fent esport, professions diferents, estatus, edats… Tot i
que eren personatges més estereotipats.
– Què tal l’experiència amb el Tricicle ? què vas fer exactament ?
Amb el Tricicle vaig participar a la clausura dels jocs Olímpics de
Barcelona i anys desprès vaig ser un dels actors clownics que
representava les seves obres teatrals antigues arreu d’Europa.
– Potser molta gent no coneix la teva faceta d’escultor i pintor. Què
t’inspira ?
  Pintar i fer escultures és algo que vaig començar paral·lelament a la
meva faceta d’actor. Vaig estudiar a l’Escola Eina i sempre ha format
part de la meva vida, m’ajuda a relaxar-me i a deixar volar la imaginació.
– Com creus que afectarà la crisi del Covid 19 a la Cultura ?
  A data d’avui no pinta bé el teatre que és la mare de la interpretació
depèn del públic en directe, si es restringeixen el número de persones pot
no sortir a compte per les productores teatrals  i empresaris del sector.
I  pel que fa respecte a la cultura en general, és un toc d’atenció greu per
les mesures que ha de prendre la gestió política del país.
– Com portes el confinament ?
 El porto molt bé, gestionant el dia a dia com quasi sempre a la meva
vida: llegint, estudiant, veient series, pintant, traient al gos, cuinant,
parlant amb la meva Gent i excepcionalment esperant a treballar més del
compte…
Salutacions!
           Fotografia cedida per :Carlos Chamarro

Relacionats