Enmig de l'huracà de canvis en el panorama polític català i espanyol, dimissions, abdicacions, nous partits, nous líders i sorgiment d'embrions d'encara més formacions, Josep Antoni Duran i Lleida proposa aquest diumenge la creació d'un gran espai de centre on, entre d'altres, hi poden caber cristians i socialistes de cultura cristiana. Es tractaria, doncs, d'aglutinar en un moviment tota la tercera via, cosa que, a priori, té tot el sentit del món. Duran argumenta la proposta amb el fet que els ciutadans estan tips dels polítics i no hi confien, i dient que això respondria a les crisis actuals. El democristià, però, no s'adona que ell és l'últim en qui la ciutadania confiaria per donar aire fresc al sistema, ja que compleix tots els estereotips del polític: mitja vida al càrrec, influències i sospites per tot arreu, cap professió coneguda a banda de càrrecs públics, trenta anys a la direcció d'un partit… No dedueix per què ha triomfat Esquerra Republicana a partir de 2011 o Podemos en les últimes europees? O presumiblement l'any vinent la plataforma Guanyem Barcelona? Per les cares noves que han comportat, actors nous que no són polítics de professió.
Precisament per aquest motiu ERC és l'únic partit on curiosament els dos contrincants per unes primàries es barallen per ser 'el candidat del partit', és a dir, pugnen per deixar clar que darrere tenen Oriol Junqueras. Un Junqueras que, per cert, es podria haver estalviat aquesta confrontació interna proposant un candidat independent com Terricabras a Europa o el propi Alfred Bosch en el seu dia a Madrid i així tancant el cercle. Això, però, era una tasca gairebé impossible tenint en compte com de suculent és el càrrec vistes les perspectives electorals. S'haurà de veure si el xoc de l'11 de juliol entre Oriol Amorós i Alfred Bosch no li gira en contra el vent a favor que de moment té. En les properes setmanes es desvetllarà si en clau interna Junqueras també se'n surt.
D'altra banda, pel que fa a primàries del PSC i el PSOE, tothom corre a desmarcar-se de la direcció. Excepte Miquel Iceta, és clar, un component essencial de l'ADN de Nicaragua. En el socialisme català, els candidats Josep Rueda (Palafolls) i Pere Casellas (Figueres) critiquen les accions de la formació en els últims temps, mentre que Eduardo Madina també sap que tota relació amb la direcció li juga en contra. Tot i que el discurs no fuig en excés del que ha pregonat Rubalcaba en els últims temps, fa esforços per enganxar l'etiqueta de 'candidat de l'aparell' al diputat Pedro Sánchez. Senyal que tothom és conscient dels nous temps.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
