Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

Defensa anti-míssils: Nimble Titan com a primera passa de Catalunya dintre de l’OTAN?

Cada any, el prestigiós think tank britànic RUSI (Royal United Services Institute) celebra una conferència sobre defensa antimíssils. Diversos ponents experts en la matèria en tracten els múltiples angles, mentre […]

Help Catalonia
Help Catalonia 08/02/2015

Cada any, el prestigiós think tank britànic RUSI (Royal United Services Institute) celebra una conferència sobre defensa antimíssils. Diversos ponents experts en la matèria en tracten els múltiples angles, mentre que el públic inclou molts representants de la indústria de la defensa, periodistes i acadèmics especialitzats, i un nombre considerable d'agregats militars i altres representants diplomàtics. Atès que és una qüestió que afecta directament a Catalunya un cop superada mentalment l'etapa autonòmica, hem fet unes quantes preguntes a Àlex Calvo, que hi va assistir els anys 2012 i 2013, i hi tornarà enguany al Març. Entre d'altres, parlem dels exercicis Nimble Titan, que podrien constituïr una de les primeres passes de Catalunya dintre de l'OTAN. Aprofitem l'avinentesa per a endinsar-nos també en el món dels think-tanks i altres qüestions de seguretat i defensa rellevants per al nostre país.

 

 

 

Help Catalonia: Què és exactament el RUSI?

 

Calvo: Es tracta d'un “think-tank”, és a dir un centre d'estudis i recerca que acull investigadors i duu a terme activitats públiques. Està especialitzat en la seguretat i la defensa, sent la institució d'aquesta mena més antiga de les que hi ha a la capital britànica.

 

 

Help Catalonia: La conferència sobre defensa antimíssils té lloc cada any?

 

Calvo: Efectivament, i de fet no és l'única. En certs temes clau el RUSI organitza normalment una conferència anual, amb un format similar però no sempre amb els mateixos ponents. L'objectiu és anar seguint certes polítiques de gran importància no solament per al Regne Unit ans per als seus aliats, incloent-hi el conjunt de la OTAN i la Unió Europea, així com països com ara Estats Units i el Japó.

 

Aquesta periodicitat permet anar seguint els canvis que tenen lloc en un camp concret, així com facilitar els contactes entre persones interessades en aquesta matèria.

 

 

Help Catalonia: Concretament, de què es va tractar a la conferència de l'any 2013?

 

Calvo: Alguns ponents es van centrar en les relacions entre l'OTAN i Rússia, una qüestió sempre central en aquest camp. Fou el cas del vicesecretari general de l'OTAN, Ambaixador Alexander Vershbow, i del Doctor Igor Sutyagin, investigador especialitzat en Rússia al RUSI. El primer es va esforçar en explicar que l'escut antimíssils de l'Aliança Atlàntica no estava dirigit contra Moscou, tot i que va reconèixer obertament que es patia una manca de confiança mútua que feia difícil arribar a un consens. En relació a la demanda russa d'una garantia legal, mitjançant un tractat, que l'escut antimíssils no degradaria la capacitat de dissuasió nuclear d'aquell país, l'ambaixador va deixar clar que aquest tractat “simplement no tindrà lloc” atès que el Senat nord-americà s'hi oposa i que el President Obama havia promès que no atorgaria cap garantia formal a Moscou. Per altra banda, el Doctor Sutyagin va indicar que el Kremlin veia l'escut antimíssils com una arma dirigida contra Rússia, i va fer una explicació molt detallada de les diferents maneres en que Moscou tenia previst fer-hi front, de manera que no poses en dubte la seva força de dissuasió nuclear. Entre d'altres tècniques, es va referir al desplegament de míssils en trens camuflats, idèntics als civils, així com al desenvolupament de caps nuclears maniobrables, esquers, i contramesures electròniques que puguin deixar cecs els sensors de les municions antimíssil.

 

Tot i aquestes diferències entre Rússia i Estats Units, el Doctor Sutyagin va explicar que també hi ha àrees de consens, encara que no sempre rebin atenció per part dels mitjans de comunicació. Concretament va explicar que malgrat que el govern rus no comparteixi l'anàlisi occidental sobre l'amenaça nuclear iraniana, a la pràctica els radars d'alerta primerenca que Moscou està construint estan orientats cap a aquell país i cap a Corea del Nord.

 

 

Help Catalonia: És a dir, que les diferències no són tan grans com pot semblar a primera vista?

 

Calvo: Exacte. Cal dir que els participants russos i nord-americans van admetre obertament que hi havia diferències, i en general manca de confiança. En cap moment varen mirar d'amagar-ho. Ara, alhora van incidir en aquells punts on les postures eren properes. Cal dir que aquest és precisament un dels avantatges d'aquesta mena d'esdeveniments, que tracten qüestions complexes amb la profunditat que mereixen, mentre que la premsa generalista, sovint per manca d'espai, senzillament no ho pot fer.

 

 

Help Catalonia: I tot el que afirmen els ponents és públic?

 

Calvo: No exactament. La norma és que el que diuen durant la seva exposició és públic, i es pot citar fent referència tant a la persona com a l'esdeveniment. En canvi les respostes a les preguntes del públic no se'ls pot atribuir. Per tant, si algú escriu un article citant aquestes respostes ha d'obtenir primer el permís del ponent abans de publicar-lo.

 

Més en general, podem dir que malgrat que la major part del que es comenta en aquesta mena de congressos es pot trobar publicat en fons obertes, la possibilitat d'observar la interacció entre els participants, la manera en que s'expressen, l'èmfasi o la seva manca en certs aspectes, contribueix a un coneixement més profund de les qüestions tractades.

 

 

Help Catalonia: Algun altre ponent a destacar?

 

Calvo: Per exemple el Doctor Futter, de la University of Leicester, que va afirmar que “cal prestar més atenció a Àsia Pacífic”, regió que va tractar en detall el Doctor Hugues, de la University of Warwick i autor d'un llibre sobre defensa antimíssils al Japó. Futter va comentar que la Xina estava “fortament” compromesa amb el concepte de “dissuasió mínima”, a diferència de Rússia, i que a Beijing no li agradava la possibilitat que l'OTAN i Rússia cooperessin en defensa antimíssils. També va indicar que era possible que la Xina veiés els ciberatacs com una possible resposta asimètrica a la defensa antimíssils.

 

Per altra banda, la situació a Síria fou objecte d'una ponència, a càrrec d'Uzi Rubin, director de Rubicon Consulting Ltd, on va explicar els diferents models de míssil emprats a l'actual guerra civil i els possibles escenaris de futur.

 

 

Help Catalonia: De totes les ponències, quina seria d'un major interès per a Catalunya?

 

Calvo: Totes ho són, atès que per la nostra posició geogràfica i història no podem restar al marge de la feina de l'OTAN en matèria de defensa antimíssils. Ara, atès el moment actual de transició, potser la de John Wilkinson, sotsdirector per a integració aliada del US Strategic Command, que va parlar del programa Nimble Titan.

 

Help Catalonia: Què és el programa Nimble Titan?

 

Calvo: són un conjunt d'exercicis de sobretaula, simulacions, seminaris, i experiments amb instrumental, sobre defensa antimíssils. Té lloc cada dos anys, havent-se'n celebrat fins a la data quatre edicions, on hi participen no solament països membres de l'OTAN ans també altres aliats. El 2013 foren 22 països els que hi participaren. A banda de la seva vessant pràctica i de formació, permet als participants intercanviar impressions i contribuir al desenvolupament d'aquest aspecte de l'Aliança Atlàntica.

 

 

Help Catalonia: Catalunya podria ser el proper soci del programa?

 

Calvo: Naturalment, i de fet atès el nostre context i les nostres obligacions internacionals un cop recuperada la sobirania, es pot dir que la nostra participació seria gairebé obligada?

 

 

Help Catalonia: Quan podria tenir lloc? Caldria esperar a la reconstitució de les Forces Armades?

 

Calvo: No, no caldria esperar, podria tenir lloc d'ençà del primer dia. Reconstituir les Forces Armades naturalment exigeix un calendari, i certes capacitats podrien necessitar uns anys. No totes naturalment, doncs n´hi ha d'inajornables ateses les nostres responsabilitats internacionals. Ara, per la naturalesa del programa Nimble Titan, que bàsicament consisteix en simulacions, i atesa l'experiència catalana en camps com la protecció civil i diversos sectors industrials, no caldria esperar per a ocupar el nostre lloc a la taula.

 

 

Help Catalonia: I a que es confirmés la nostra pertanyença a l'OTAN?

 

Calvo: Tampoc. Al marge de si se'ns considerés automàticament membres d'acord amb el principi de successió en les obligacions internacionals, com si hi entréssim una mica després mitjançant un procediment accelerat, això no suposaria cap obstacle per a la nostra participació al programa. Cal remarcar que diversos participants participants a Nimble Titan no pertanyen a l'OTAN. Per exemple Israel i Suècia.

 

 

Help Catalonia: Suècia n'és membre?

 

Calvo: Efectivament, el darrer membre del club, i això fou remarcat per Wilkinson. Cal parar molta atenció a països com Suècia i Suïssa, perquè malauradament a casa nostra a voltes s'esmenten sense adonar-se'n que estem parlant de potències militars considerables. Si volem que Catalunya sigui un país nòrdic, hem de fet el que fan els nòrdics, i això inclou també una política seriosa de seguretat i de defensa. Forma part del paquet.

 

 

Help Catalonia: Un veto espanyol evitaria que Catalunya s'integrés a Nimble Titan?

 

Calvo: De cap manera, i no solament pel poc pes específic del soci de qui parlem, ans perquè ja hi ha un precedent de participants que no es reconeixen diplomàticament. Concretament parlem d'Israel i de països com els Emirats Àrabs Units.

 

 

Help Catalonia: És a dir que encara que Espanya no reconegués inicialment la independència de Catalunya, podríem prendre part a Nimble Titan?

 

Calvo: Exacte. Cal dir naturalment que Espanya no pot permetre's el luxe de no reconèixer la nostra independència, atès que aquest reconeixement és un pas previ per a la divisió del deute nacional espanyol. Ara, deixant aquesta tema de banda, fins i tot imaginant que pogués trigar uns mesos mentre es negocia el repartiment del deute i els actius, ens podríem integrar perfectament a estructures aliades com ara Nimble Titan.

 

 

Help Catalonia: El cost seria una barrera?

 

Calvo: No, atès que parlem d'un programa d'exercicis i simulacions. És més, com va dir explícitament el sotsdirector per a integració aliada del US Strategic Command, el programa és molt flexible i permet una participació a la carta. Si un país considera necessari retallar temporalment la seva participació per motius financers, això és perfectament acceptable. Amb les xifres a la mà però, no cal esperar que aquest sigui el nostre cas.

 

 

Help Catalonia: Pel que fa als assistents amb qui va tenir ocasió de conversar, quin és el grau de coneixement sobre la transició catalana?

 

Calvo: Molt més elevat que l'any passat. Sobretot es nota un canvi en el sentit que molts que abans veien simplement que hi havia tensions amb Espanya ara ja se n'han adonat que parlem seriosament, que les queixes han deixat pas a una ferma voluntat de ser un país normal. Ara, degut a la naturalesa del fòrum, es dona per suposat que això implica assumir plenament els deures i les obligacions que corresponen a tota nació lliure. Com es diu en anglès, “freedom never comes free” (la llibertat no és mai de franc).

 

 

Help Catalonia: Hi ha dubtes sobre la capacitat d'assumir aquestes obligacions?

 

Calvo: Com em va comentar un ex-oficial israelià, “nosaltres també en tenim uns quants de pacifistes …”. Malgrat l'atenció mediàtica que puguin rebre determinades veus, la bona feina de les forces de seguretat, per exemple, pesa més. En aquest sentit, i més enllà de la incertesa política, no podem dir que ens enfrontem a dubtes substancials sobre el nostre paper.

 

 

Help Catalonia: La conferència va coincidir amb les paraules del Primer Ministre Britànic David Cameron, defensant el dret a l'autodeterminació del nostre país. Podem parlar de suport britànic a Catalunya?

 

Calvo: Aquestes paraules són d'una gran importància, no solament perquè demostren que Catalunya no està sola, ans perquè suposen un toc d'atenció davant de qualsevol temptació d'emprar la força contra el nostre país. No venen de qualsevol, venen del primer ministre d'una de les principals potències europees, amb seient permanent al Consell de Seguretat de l'ONU, i una de les potències nuclears reconegudes. Suposen doncs el punt final a les pretensions espanyoles de barrar el pas a la transició nacional catalana. En aquest sentit, fou un gran plaer ser casualment a Londres quan va tenir lloc aquest episodi.

 

Ara, hem de ser conscients que la postura britànica, i la d'altres potències, vindrà donada per un càlcul realista d'interessos. En aquest sentit, la Catalunya Estat, com qualsevol altre país normal, haurà de complir amb les seves obligacions, evitant trair la confiança de la comunitat internacional i dels nostres socis i aliats. No és casualitat que les paraules de Cameron tinguin lloc després que Espanya donés suport a Argentina a la Guerra de les Falklands el 1982, abandonés precipitadament Iraq i Kosovo, lligués de mans i peus les seves tropes a Afganistan, retallés el pressupost de defensa, posés en venda gran part del seu material (mentre incrementa el pressupost per a la guerra bruta contra Catalunya), i envaís les aigües territorials de Gibraltar 300 vegades l'any 2012, mentre provocava cues d'hores a la frontera terrestre. No cal creure en el Karma per a veure com tot això, al final, ha acabat passant factura a Madrid. Prenguem-ne nota, i actuem sempre amb la màxima responsabilitat.

El programa complet d'aquestes conferències es pot consultar a http://www.rusi.org/missiledefence , on també s'hi troben disponibles part de les presentacions de les diferents edicions.