Dijous, 8 de desembre de 2022 - Edició 1596
La República

Caçadors i pagesos: espècies a exterminar!?

Diumenge: 7.50 h : Riiiinnnnnggggg!!! 7.51 h : S’acaba el ‘sometent’! De l’òstia que li proporciono el despertador decideix que ja ha acabat la feina per avui. 7.53 h : […]

Gerard Ollé 14/03/2009
Diumenge:
7.50 h : Riiiinnnnnggggg!!!
7.51 h : S’acaba el ‘sometent’! De l’òstia que li proporciono el despertador decideix que ja ha acabat la feina per avui.
7.53 h : Pujo la persiana i es confirmen les pitjors expectatives. L’ambient és gèlid amb certs tocs fúnebres. M’atanso al termòmetre per confirmar la magnitud de la tragèdia: 7 graus sota zero! Wow! Però què collons! Això no assusta a cap pallarès d’Aramunt!
7.55 h : No hi ha temps per vacil.lar, mon pare segurament ja està a punt i aviat vindrà a demanar-me una mica de celeritat.
7.56 h : Kit de supervivència: samarreta calenta, mitjons calents, jersei extra-doble, pantalons de pana calents… a la guerra s’hi ha d’anar preparat!
8.05 h : Un cop vestit adequadament per fer front a les inclemències meteorològiques més adverses em preparo allò que molts cops és lo millor del matí : el ‘bocadillo’ (ja sé que en català normatiu s’escriu ‘entrepà’, però per mi el ‘bocadillo’ sempre serà el ‘bocadillo’’ i l’entrepà quelcom diferent, de ciutat). La decisió és difícil : pernil? catalana? xolís? formatge de Copirineu? Avui toca pernil i, com sempre, un all acompanyarà el ‘bocadillo’, és bo pel cor i la soledat del bon caçador enmig de la muntanya facilita l’extracció posterior del poderós alè sense que ningú es molesti.
8.30 h : Arribem a Sant Martí de Canals. La nit anterior ha estat llarga per molts. Han jugat al ‘ruc’ fins tard mentre saborejaven un bon whisky i fumaven alguna Faria. Tot i això no hi ha ressaca, ans al contrari, hi ha nervis i ganes d’iniciar la cacera.
8.45 h : Tots els llocs estan ja repartits i ens dirigim al nostre lloc de guarda on, pacientment, esperarem els caps de caça. Avui no m’ha tocat un bon lloc i, possiblement, sigui un matí poc divertit, però la caça és sempre imprevisible.

(5 hores més tard)

14 h : La cacera s’ha acabat. Tal i com em temia no ha estat un bon matí. He passat un fred espantós i no he tingut la sort d’altres companys que han pogut abatre algun cap de caça. En conjunt no ha anat malament: 5 jabalins i 2 cérvols.
   ‘Assassins!!’ exclamaran uns, ‘com poden divertir-se matant éssers vius??’ es preguntaran uns altres. I és que, darrerament, amb l’aparició d’aquest tipus de neo-ecologisme integral encapçalat per amants dels animals i de la natura ‘de debò’, els caçadors no només ens hem convertit en una espècie estranya i incompresa sinó que, a més, ens hem convertit en una espècie a extingir.
   He de reconèixer que no puc explicar per quins set sous ens divertim matant animals, imagino deu ser el vestigi d’algun dels instints més ancestrals. El fet és que en tant que irracional, la caça forma part de la meua vida. Encara recordo quan amb sis o set anys vaig acompanyar el meu pare a caçar per primera vegada, ben just aixecava dos pams de terra però amb lo morralet a coll anava a voltar el terme més content que un gínjol.
   Justificable o no, el cert és que només el futbol està per davant de la caça pel que fa a fitxes federatives (superant el milió de caçadors sumant Catalunya i Spain) i es calcula que mou globalment a Catalunya i Spain uns, gens despreciables, 5.000 milions d’euros. Amb les xifres sobre la taula ningú pot negar que es tracta d’una activitat d’allò més popular, no obstant, la dicotomia que envolta la caça és cada dia més accentuada, d’una banda tenim una gran massa de practicants i de l’altra una gran majoria de la societat hi està totalment en contra, sobretot a les àrees urbanes. Quantes vegades se m’han mirat amb mala cara quan li he comentat a algú a la ciutat que sóc caçador!
   I és que la visió del món rural que es té des de la ciutat es tan esbiaixada que em fa fàstic. Per aquesta nouvinguda tribu neo-ecologista ‘de debó’ de ciutat, la ruralia és quelcom exòtic que cal preservar (a la seua manera) a tota costa i, si és possible, fer-la encara més acullidora i atractiva per a l’estiuejant ‘camacu’ i han decidit passar a l’acció. Els caçadors i pagesos seran perseguits i exterminats en la mesura que sigui possible mentre repoblem tota la muntanya amb la fauna més diversa.
   El programa de re-introducció de l’ós ja fa temps que està en marxa tot i xocar frontalment amb els interessos dels ramaders de muntanya, però no és l’únic programa en marxa al Pirineu, les nostres contrades es troben molt a prop de la reserva natural de Boumort on ja fa anys que hi habiten cérvols i altres espècies com cabirols i isards, les poblacions dels quals s’han incrementat tant que ja fa temps han sortit fora dels límits de la reserva i es belluguen amb tota impunitat pels camps de la Conca de Dalt i altres municipis fronterers amb la reserva arrassant amb tots els conreus que se’ls posen al davant. A tall d’exemple, a Hortoneda s’estan fent batudes nocturnes controlades perquè la situació és del tot insostenible per als pagesos.
   Als nostres pobles aquest neo-ecologisme ‘de debó’ ja fa temps que està xocant amb la realitat de pagesos i caçadors que volem que se’ns deixi abatre qualsevol animal situat fora dels límits de la reserva de Boumort (que no és precisament petita : 13.097 ha ). I de no ser així, que almenys es compensi econòmicament i de manera àgil a la comunitat de pagesos afectats pels danys causats.
   S’han fet passes endavant però no són suficients. L’equilibri existent ara mateix entre els diferents agents del món rural de les nostres contrades és altament inestable, no sé molt bé si uns cridem massa fluix o els altres es fan els sords, però sense escoltar les parts directament implicades, el somni d’’Alícia al país de les meravelles ‘de debó’’ d’uns s’està convertint en el malson ‘de debó’ d’uns altres. Pim pam pum.