Bumerang Climàtic

(Versió estesa a 3500 caràcters de l’article publicat a El Punt Avui e, 19-Mar-19)
 
El passat 25 de Gener, Elsevier va publicar un article d’Alexander Koch i altres (“Earth System impacts …”) que posava de manifest, un cop més, com de sofisticadament interrelacionat és tot al nostre planeta. Totes les dades han estat a la vista des de fa molt de temps, però ha sigut tot just ara que aquests investigadors han lligat caps.
 
L’article analitza l’impacte de l’arribada dels europeus a Amèrica i l’enorme mortaldat de la població indígena que això va generar. Els autors situen la població d’Amèrica abans de l’arribada dels europeus als voltants d’uns 60 milions d’habitants. Al cap de cent anys, la població indígena s’havia reduït en un 90% fins als 6 milions d’habitants. La principal causa d’aquesta bocabadant despoblació, va ser tota la col·lecció de malalties (grip, verola, pesta bubònica,…) contra les quals els euroasiàtics havien tingut segles per a desenvolupar-hi una certa resistència, però que eren completament desconegudes a Amèrica, i que els europeus varen encomanar als nadius sense cap altre acció que la de la seva mera presència física. Tota aquesta successió de malalties, desplegades en seqüència ràpida, varen comportar el col·lapse de societats senceres.
 
Amb aquesta despoblació, els supervivents es varen trobar que necessitaven molta menys terra de cultiu que abans. I els camps que ja no eren necessaris, es varen abandonar, permetent que la natura pogués reforestar-los ràpidament. Els investigadors conclouen que, en cent anys, es va reforestar un total d’uns 65 milions d’hectàrees (aproximadament la superfície total de França). Atès que la reforestació es promou com un dels mètodes preferits per tal de retirar CO2 de l’atmosfera, i així combatre l’escalfament global, aquesta descomunal tragèdia humana ens proporciona involuntàriament un experiment real sobre quina podria ser la seva efectivitat descarbonitzadora. Els autors estimen, i l’anàlisi de mostres de gel de l’Antàrtida corrobora, que tota aquesta desforestació va comportar una retirada d’unes 10 ppm (parts per milió) de CO2 de l’atmosfera. A tall de comparació, 10 ppm és la quantitat en què les emissions humanes d’avui dia augmenten el CO2 de l’atmosfera en 4 anys.
 
Aquesta reducció de CO2 de l’atmosfera, al seu torn, hauria comportat una reducció de les temperatures globals, tal i com prediu la ciència ambiental, que, en arribar en un moment a on la terra ja passava per una fase freda, va resultar en el que es coneix com la Petita Edat de Gel (PEG). Segons la NASA, la PEG va ocórrer entre el 1550 i el 1850, i va ser un període fred a on es documenten repetides gelades del Tàmesi al seu pas per Londres, fins al punt de que s’hi podien fer fires a sobre; tempestes de neu a Lisboa i episodis de fam a diversos països europeus, en alguns dels quals va arribar a morir entre un 10 i un 30% de les seves respectives poblacions. Aquest darrer efecte, algú el podria interpretar com si la despoblació d’Amèrica a causa dels europeus, hagués acabat viatjant de tornada a Europa, com un gegantí bumerang climàtic, per a tornar als europeus part de les misèries infligides.
 
Un cop més veiem lo complexes que arriben a ser les connexions del Sistema Terra i, un cop més, esborrona pensar quin serà l’impacte final de les nostres emissions actuals de CO2, a la vista de les conseqüències de variacions anteriors molt menors.