Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

Bona nit, espies

L’organització espanyola Manos Limpias, aquella que de tant en tant demana la il·legalització de l’ANC, o envia querelles al president Mas per sediciós, com si encara manés Franco, ha aparegut aquesta setmana dient […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 09/08/2014

L’organització espanyola Manos Limpias, aquella que de tant en tant demana la il·legalització de l’ANC, o envia querelles al president Mas per sediciós, com si encara manés Franco, ha aparegut aquesta setmana dient que té talps escampats per totes les organitzacions i partits sobiranistes. Oïdes, espies,  whisperers que en diuen en anglès, o com prefereixin anomenar-los. Bé, per ser més exactes, els talps concretament son agents dobles espies (poca broma), mentre que un espia simplement s'infiltra en una organització amb la voluntat de robar informació. Pobres talps que van mig cecs per sota del món excavant túnels rosegant cucs discretament, quina llufa els va caure en algun moment de la història.
 

La idea, suposadament, és fer por a la població. Hem de tenir por d’aquesta organització perquè com un Gran Germà, té oïdes per tot arreu que controlen cadascun dels nostres passos subversius. No s’esvalotin, però. Que l’Estat espanyol té destinats recursos infinits per mirar de fer descarrilar les legítimes aspiracions nacionals de Catalunya, no és nou. Si aquesta és la estratègia per fer que anem pel carrer assenyalant-nos entre nosaltres com a la dictadura, que t’havies d’amagar veïns de tota la vida o t’afusellaven per rojo, ho porten clar.
 

Fa segles, la Corona de Castella es dedicava a substituir discretament membres de les diverses comunitats eclesiàstiques catalanes amb capellans vinguts de fora. Aquests, òbviament lluny de ser propers a la realitat, cultura i llengua catalana, anaven fent la seva feina. Ja m’entenen. Aleshores l’Església tenia molta més influència que ara. No cal anar tant lluny, però: saben que ara hi ha una disputa per veure qui substituirà l’arquebisbe de Barcelona, Sistach. Situacions similars s’han anat reproduint en braços de poder com la justícia o la seguretat. A tot això sumin-li el pes d’haver hagut de patir una dictadura que el primer que va fer va ser prohibir la cultura catalana.
 

Jo em pregunto com pot ser possible que després de destinar tants recursos organitzant guerres, dictadures, espolis, boicots… surtin dos milions de persones al carrer demanant la independència i, encara pitjor, el govern de la Generalitat va i munta un referèndum d’autodeterminació per aquest novembre, pactant-lo amb els tarats que ja van proclamar la República Catalana i l’Estat Català fa 80 anys. Tarats perquè sembla que no van escarmentar prou, per cert. Si jo fos l’Estat espanyol, només de fer un càlcul un poco a ojo i veure quin ha estat el resultat de destinar tants recursos a tenir tants talps perquè després em trobi amb el que m’he trobat, decidiria que és més econòmic acceptar la consulta del 9N, i tot m’encomanaria a Déu. Però sobretot deixaria estar en pau als talps, que pobrets tant anar sota terra, si ja no guipen gaire, tampoc deuen sentir-hi molt bé.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014