בְּרֵאשִׁית (Bereshit)

No m’ho puc creure!,  fa uns dies els Amics de l’UNESCO a Catalunya, rebien pressions de les plataformes pro-palestines , el partit eco-verd i la seva fundació, i d’altres personatges coneguts per la seva reconegudíssima fòbia contra l’estat d’Israel iel seu antisemitisme, alçant la veu en contra d’un cicle de conferències sobre ISRAEL. Des d’aquí agrair als Amics de l’UNESCO la seva posició sobre el cicle de conferències, i sobretot per apostar per ser un element aglutinador i no separador. Cedint a les pressions d’aquest grup d’intolerants, com ho pot ser qualsevol altre, es podria haver perdut l’oportunitat d’aportar el gra de sorra en front la ignorància que hi ha darrera el tema, i la confusió del binomi Israel i Jueu.  Per no parlar que s’acabaria prenent  posició en contra de tot un poble a favor d’un altre sense valorar el dany social que tot això comporta.
Puc entendre una oposició  a l’actual política israeliana, jo mateixa no n’estic gens conforme com moltíssims jueus israelians i no israelians, catalans  com jo, per exemple. Malauradament molts personatges anomenats mediàtics, polítics i altres males herbes, amb la seva llengua viperina destil·len la seva mala bava fent germinar una sèrie de conceptes erronis; que avui, en ple segle XXI, fa que hi hagi una clara marginació a tot el que sigui hebraic, tots confonen un estat del pròxim orient amb la religió d’una part de catalans.  Ja sabem el que pensava un personatge germànic molt proper a aquestes tesis: “una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en una veritat”. Crec que els aniria bé, per començar, anar a aquestes conferències només per a veure si superen aquesta ignorància supina que porten al damunt. La ignorància com l’oblit són entre altres un dels pitjor mals en que pot caure un poble. La cultura Jueva, com altres, forma part de la cultura Catalana i de l’ADN de molts de nosaltres.
És del tot just que un poble pugui establir-se com a nació de ple dret si així ho desitja, la qüestió és com. I aquí entraríem de ple en una discussió que ve de molt lluny… Una cosa és certa que els dos pobles en qüestió tant l’israelià com palestí tenen els seus clar i obscurs i molts anys de lluita amb tot el que això comporta, i no cal proclamar màrtirs per què simplement, no n’hi han!.  L’únic important és que els dos trobin el camí sense tenir de renunciar a res i només depèn de la generositat de cada una de les parts en conflicte. No es tracta de renunciar, es tracta de tolerar amb un únic objectiu veritable damunt la taula de negociacions,  per part de totes dues bandes, la Pau. No s’aconseguirà mai la Pau si només és te el desig de conquesta de l’un sobre l’altre.Quan dos pobles desafortunadament arriben a l’enfrontament bèl·lic, com és el cas, es produeixen moltes injustícies amb una única víctima, l’ésser humà.
שלום, (Shalom)