Benvolgut Oriol

Permetem la gosadia de dirigir-me a tu des del meu blog. Ja fa uns quants dies que veig que has saltat a l’arena mediàtico -política, com el messies del teu partit polític, i per alguns ets l’armilla salvavides o  millor dit cinturó de seguretat de la poltrona que ocupen. Espero i desitjo que  no visquis una crucifixió per part d’algun Judes i que hagis sabut escollir els teus companys de viatge. Uns companys de viatge amb les verdaderes conviccions i que no sucumbeixin als cants de sirena que alguns companys de partit han estat gaudint durant una bona temporada, tot convenientment embolcallat amb un independentisme de fregar aixetes. De totes maneres agafa un bon fuet per si de cas has d’entrar al temple a foragitar mercaders, o altrament dit catalanets.
Tot això t’ho dic, perquè sé molt bé de que parlo, aquí a Cornelianum també hem patit aquesta espècie de catalanets, l’Opus Catalanus. Una espècie amb sèries alteracions al genoma patriòtic, que encara viuen a les catacumbes de la reivindicació independentista, és molt fàcil de reconeixe’ls, van sempre en grups poc nombrosos, gràcies a Déu!, i on s’hi pot veure una ceguera patriòtica considerable tot capitanejat normalment per un borni, ja ho diu la dita, al país del cecs el borni és el rei. Has d’anar molt en compte!, ja que són una espècie parasitària.
Permetem com últim desig demanar-te, i n’estic segura que compartim el mateix pensament, que com que cap color té la paternitat de la desitjada independència de la nostra pàtria, l’autentica paternitat pertany el poble català en el seu ampli espectre, i aquest ha de ser qui ens porti  al final de tant anys de lluita. Et demano tan a tu com els demés la més autèntica generositat i sapigueu trobar el veritable punt d’unió, si pot ser sense en Duran, per conquerir en aquesta oportunitat única, la independència de Catalunya.     
Tant de bo sapiguem, entre tots, poder aprofitar aquesta ocasió única.
 
Visca Catalunya Lliure!!