Benvolgut Molt Honorable permetem que et dirigeixi unes ratlles des d’aquest blog, i deixa’m que sigui de compatriota a compatriota ja que com tu pertanyo a aquestpaís petit, i crec que per damunt dels tractaments institucionals, la franquesa (tant poc freqüent aquest dies) és molt important, sobretot si a sobre hi afegeixes respecte (i no en dubtis que és així). He volgut escriure’t un cop arribats a aquest extrem que hem assolit com a país, en el deteriorament considerable de la relació amb el nostre veí Espanya. Amb la que està caient aquests dies, millor dit, ja fa dies que cau i amb l’aigua que ens arriba més enllà dels nostres caps. La crisi ha assolit categoria de misèria.
Sóc molt conscient que des de la teva perspectiva la situació és, per dir-ho d’alguna manera, esfereïdora. I arribats aquest punt, què fem?: un Pacte Fiscal?, un Concert Econòmic?. I jo et pregunto, fins quan?, què podem esperar?, sinó paguen el que ens deuen, no mantenen ni la paraula donada i ni tan sols respecten els pactes signats en un full de paper, tot plegat paper mullat!. I tant se val el color del govern que mani a la capital del regne d’Espanya . Des de què tinc ús de raó, que volem arreglar i millorar la relació amb l’estat espanyol. Un estat que fins ara a anat fent de les seves sense cap mirament i a menyspreat els nostres trets diferencials. Sobretot ens han infligit una pressió fiscal inassumible per costejar les seves inútils i estèrils polítiques econòmiques, a un preu molt costós per Catalunya, la pobresa.
Artur, ets el 129èPresident de la Generalitat de Catalunya, i no m’agradaria que fossis l’últim. Tampoc màrtir, ni tampoc gris España com el teu antecessor, “el breu”, per sort nostre. Però si prou valent per mirar als ulls dels teus compatriotes, el poble que representes, i explicar la situació, que per molt dura que sigui, crec que tenim el dret i el deure de saber-la, i fes-te respectar. La veritat ens farà lliures. Deixa’t de burocràcies i assumeix la posició de Cap d’Estat, no et faria cap mal ans al contrari, i no vulguis acontentar a tothom. A aquestes alçades com hauràs pogut constatar és impossible, l’oposició espanyolista està enrocada en el seu passat en blanc i negre i si no vas en compte et passarà com la dona de Lot. No allarguis més l’agonia, lleva l’ancora rumb a la llibertat i com diu un estimat amic meu, audaces fortuna iuvat.
Visca Catalunya Lliure!!
