Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Barruts

Una humanitat egoista, que fa fàstic o avorriment, produeix els barruts. Aquesta gent té un atreviment degut al menyspreu cap els altres; com si fossin sers superiors, privilegiats pel seu […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 02/03/2015

Una humanitat egoista, que fa fàstic o avorriment, produeix els barruts. Aquesta gent té un atreviment degut al menyspreu cap els altres; com si fossin sers superiors, privilegiats pel seu comportament, pel seu privilegi econòmic i social, tenen l'atreviment de dir i fer les coses segurs de la seva impunitat.

Pel que fa al premi europeu a la dita Societat Civil Catalana, això no pot ser com “Juan Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como”. El govern de l'estat d'Espanya fa gala d'aquest premi, i alguns donant-li difusió, i és la vergonya més gran, el pacte entre el PP i el PSOE europeu per dóna un premi a una dita societat que va contra els desitjos de la majoria dels catalans i que no representa a ningú o representa a aquesta majoria silenciosa imaginaria.

El Tribunal Constitucional, ha dictat sentència finalment contra la Llei de consultes, i clar, com no podia ser d'altre manera, ho ha fet negativament. Vaja, que un tribunal de justícia elegit de la manera que ho és, en què el president va amagar la seva militància al PP que governa Espanya, i en què la majoria està elegida pels partits PP i PSOE, pot tenir una independència judicial!? La separació de poders a Espanya és una broma, un mirall, una mentida que deixa clar que el liberalisme polític d'Espanya no existeix. Una democràcia que nega el dret de consulta als seus ciutadans amb l'argument de que han d'ésser tots els ciutadans els que han de decidir en nom de la sobirania nacional (única o indivisible), no se li pot dir democràcia, és una autocràcia vestida de llibertat, on el poder de decisió queda relegat a la mínima expressió. Una Llei, com altres, que va ser aprovada, pels representants del poble, del poble de Catalunya que els va elegir, del poble de Catalunya que ha estat ignorat un altre cop. Primer van anul·lar l'Estatut de 2006 que havia estat aprovat per referèndum pel poble. Ara, volen anul·lar aquest 9-N que no va ser consulta, si no que va ser procés participatiu, i volen fer callar més de dos milions de ciutadans que van votar!? La democràcia és invalidar una consulta, etc. que és una mostra de voluntat popular?

Espanya és un estat aconfessional? Veient això de l'assignatura de religió, em temo que no. Sembla que tornem al nacionalcatolicisme, encara que la religió sigui de lliure elecció, ja m'explicaran aquests aquests acords entre l'estat i el vaticà, on el currículum, la metodologia i l'avaluació, són de la Conferencia Episcopal Española. Que si pregaries a educació primària, que si quasi supressió d'altres religions a secundària i altres perles:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4233418/20150226/aprovar-religio-caldra-reconeixer-incapacitat-arribar-felicitat.html

A Catalunya continuem igual, vull dir, que després d'anys i anys de persecució política del català, de menyspreu de la llengua catalana, ens trobem que el senyor Espadaler d'Unió Democràtica de Catalunya, creu que és necessari un procés dialogant amb el govern espanyol!? Ja saben la dita, que si em punxen no em treuen sang? Aquí nomes rebem males noves d'alguns que es veu que no tenen ulls, ni orelles, ni intel·ligència, perquè si amb tot el que passa, alguns encara creuen en un possible procés dialogant amb el govern espanyol, és que encara són més de Rousseau que el que subscriu, i deuen creure que el govern d'Espanya encara pot ser bo i complaure les nostres justes reivindicacions!? Tanta innocència no m'he la crec.

Altres benintencionats, deuen ser els d'ICV, que defensen (Ara?) una Catalunya lliure i sobirana integrada dintre de l'estructura de l'Estat!? Això és la vella cançó republicana, del republicanisme federal que tenia el que subscriu, quan encara no tenia prou coneixements i experiència per veure la impossibilitat de tal ideal. M'explicaré, el republicanisme català, que no espanyol, i de tipus Almirall, creia en un estat republicà dintre de la República Espanyola, república federada, de pobles de la península ibèrica. Idea molt noble, però poc factible si observem la I i II República Espanyola.

Més o menys, també era la idea comunista dels partits catalans, com una Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques. Bé, com dic, la teoria sempre és bonica, la pràctica històrica demostra que no, els fets, les declaracions tant del passat com del present, fan més viable una República Catalana, que aconseguir aquest ideal en comú. Que fins i tot Barcelona en comú, s'ha despistat i ha posat tres banderes espanyoles en l'Ajuntament de la ciutat.

https://barcelonaencomu.cat/