Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Barcelona- Lima o el mapa d’una vida

“Quan em pregunten d’on sóc sempre els responc “D’un dels millors països del món: Catalunya” En un nou capitol… d’amics i familiars pel món En Xavier es un dels meus […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 07/04/2020

“Quan em pregunten d’on sóc sempre els responc “D’un dels millors països del món: Catalunya”

En un nou capitol… d’amics i familiars pel món

En Xavier es un dels meus cosins, fa 7 anys que viu a Perú.
Amb la seva dona Dani i el seu fill Joan
He volgut parlar amb ell per saber com viu un Catalá a Lima i com viu ell la situació política desde allá

Quants anys fa que vius a Perú ?
Fa 7 anys que visc a Perú, vaig arribar al 13 de juliol del 2013.

De Barcelona a Lima, com vas arribar a viure tant lluny de Catalunya?
Vaig marxar a Buenos Aires a estudiar una especialització en Publicitat i allà vaig conèixer a la Dani. Vam iniciar una relació sentimental i quan es va acabar el curs vam fer un viatge junts a la Patagònia Argentina. Després del viatge, jo vaig tornar a Barcelona i ella va tornar a Lima, Perú. Als 6 mesos, vaig decidir tornar a reunir-me amb ella a Lima. Només es viu una vegada i volia probar com era viure a Lima i m’hi vaig acabar quedant.

Que és el que mes et va sorprendre quan vas arribar a Perú?
Buf, moltes coses. Aquí tot és molt diferent! El transport públic no té res a veure amb el de Catalunya, aquí són bàsicament furgonetes petites o autobusos petitets on hi puja molta gent. La frase de “Señito avance al fondo que hay sitio” és un recurs molt usats per pujar el màxim de gent a la unitat de transport.
El trànsit és un caos i les normes de circulació, a excepció dels semàfors, no es respecten massa. Impera la llei de la selva, el més agosarat és el primer que passa jejeje. I el clàxon el fan servir a tot moment. Costa una mica acostumar-se a aquesta dinàmica tan caòtica!
Per altra banda, és una pasada la quantitat de jardins i zones verdes que hi ha, i com tracten els jardins. Cada districte (o barri) té el seu propi planter i per tant, la ornamentació dels jardins és bestial! Flors i gespa súper verda per tot arreu.

Tens relació amb altres Catalans? Hi ha algún casal Català a Lima?
No hi ha casal català a Lima. N’hi va haver en el seu moment però la gent que ho portava se’n va cansar i el casal va tancar.
No obstant, estic en 3 grups de WhatsApp diferents integrats per catalans que viuen a Lima. Un dels grups es diu “Nous Catalans nascuts a Lima” i l’integrem totes les families amb nens catalans nascuts a Perú, més coneguts com “Perualans” o “Cataruans”.
També m’he trobat amb 4 clients que son empresaris catalans amb empreses a Lima. Pots imaginar que les reunions amb ells no es parla només de feina i els correus s’escriuen en català, cosa que al principi se’m feia extrany i ara ja és un agradable costum.

Amb qui parles Català normalment?
Amb en Joan sempre i amb la Dani a vegades. També amb la família a través de les vídeo trucades i finalment amb els catalans residents a Lima.
Tinc una anècdota. Una vegada estava comprant a un centre comercial i sento una mare que crida als seus fills pels noms de Roc i Roger. Al moment la vaig mirar i li vaig preguntar si era catalana i vam comensar a xerrar pels descosits (riures). Trobar-se un català que parli català ès difícil però quan el trobes ès un dels plaers més grans que hi ha!

D’on et sents més?
Evidentment sòc i em sento català, això no canviarà mai per molt lluny que estigui de Catalunya. És com ser del Barsa, ès un sentiment que portes dins del cor (riures). No obstant, sóc conscient que estic a 16.ooo Kms de casa, i per tant, desconectes una mica. Només una mica perquè segueixo veient programes de TV3 com el TN, l’Està Passant, APM? o El Foraster (riures una altra cop)

En què trobes que s’assemblen Barcelona i Lima?
Crec que en res. Com ja et dic, el nivell de gestió municipal, el transport, la quantitat de cotxes, el caos del trànsit… El tamany de la ciutat! Lima és
inmensa. Es una super urbe amb prop de 12 milions d’habitans, 10 vegades més que Barcelona (que ronda els 1’2 milions).
Com tota gran ciutat capital, si vols un paral•lelisme, concentra les grans empreses i les grans inversions. Ambdues centralitzen les institucions de govern i ambdues tenen un centre financer molt potent, un barri molt turístic, les dues tenen costa i platges i un extra radi… Salvant aquestes forçades similituds, ambdues ciutats tenen pocs punts per comprarar.

Que diferència, Perú de Catalunya?
Catalunya és un país petit, preciós, amb racons espectaculars i grans infraestructures de país que fan que les distancies siguin relatives. M’explico, a Catalunya, per fer 100 kms pots trigar una hora i mitja perquè les carreteres estàn en estat òptim o tens tren de rodalies. A Perú, per fer 100 Kms trigues molt més temps, per factors com el mal estat de les carreteres, la inseguretat viària o la gran densitat del trànsit.
Sempre ho dic, et juro que no menteixo, quan em pregunten d’on sóc sempre els responc “D’un dels millors països del món: Catalunya. Tens una rica diversitat en el seu litoral, tens els Pirineus enfarinats a molt poques hores i un territori ric en paisatges, gents i cultures i costums”

Què creus que hem d’aprendre dels Peruans els Catalans?
La seva creativitat, en tot, en la gran cultura culinària i en el dia a dia. Dona’ls un xiclet i un fil ferro i t’arreglen qualsevol cotxe (riures).
També l’orgull de país, l’orgull en les seves tradicions i en la denominació d’origen defensada amb tossudesa. Estic parlant del Pisco, la beguda per excel•lència del Perú, o el ceviche, el plat bandera del país. És aquest sentiment d’unió, de pertenenÇa, d’anar tots a una en certs temes d’identitat que admiro. Un altre exemple, en l’anterior edició del mundial de futbol la afició peruana va ser escollida la millor del món i fins i tot va rebre un premi. Feia gairebé 40 anys que no anaven a una copa del món.

Et veus tornant a Catalunya?
M’agradaria tornar algun dia, tornar als orígens encara que, amb el pas dels anys i casat amb una peruana, ho veig molt llunyà (riures). Deixem-ho aquí, no vull passar-me una temporada dormint al sofà (riures).2- Què és el què més

Trobes a faltar de Catalunya ?
La familia, són un grup molt humà de persones i veure’ls per video trucada no és el mateix, és una relació freda, distant, extranya… Els paisatges, La Vall d’Aran sobretot, sempre que vaig de vacances intento anar-hi uns diez!!! Les llargues excursions per la montanya amb bicicleta, la neu, esquiar, IKEA i Decathlon. La costa brava i les terrassetes al estiu. Moltes coses, encara que intento no pensar-hi massa, la meva realitat és una altra i el què importa és el que tinc aquí, no a 16000 kms.

Quina és la teva manera de conèixer l’actualitat Catalana? Quantes hores hi dediques ?
A l’hora de dinar i quan preparo el sopar miro el TN i algun programa de tv3 com l’està passant, l’APM? o El Foraster. També m’agraden els reportatges de 30 minuts i sense ficció. Per mi, els continguts de TV3 són molt bons, per això es pràcticament l’única cosa que veig de televisió durant el dia.

Coneixen els Peruans la situació política Catalana? Què et diuen? i tu, com veus la situació des d’allà?
Anem per les dues primeres preguntes. Els peruans saben del procès d’independencia de Catalunya i la majoria de vegades no entenen que una part d’un país com Espanya es vulgui separar i anar per lliure. Has de fer molta pedagogia.
Per part meva, i estàn a milers de kms ho veig amb escepticisme. Jo sóc de l’opció de tirar pel dret i no fer tantes giravoltes com fan els polítics catalans. El que es coneix com la puta i la ramoneta i el peix al cove. Jo sóc més de declarar d’una vegada la independència i donar un cop de puny a la taula. Ara s’està veient amb la gestió ultra centralitzada de la crisi del coronavirus, el repartiment de material sanitari i els resultats que està obtenint Espanya de la seva nefasta i pèssima gestió! Marxem ja, no esperem més!
Pero com et dic, estic a milers de kms d’aquí! Afectació per mi poca, em serveix per cagar-me en els espanyols i punt (Riures).

.- Ara que ja ets oficialment ciutadà Peruà tens el cor dividit?
No, absoluta i rotundament. Aquí es cert que hi tinc la família, la feina i la vida però el sentiment és català, independentista i anti-espanyolista sempre. I ja no crec que canviî amb el temps ((riures)

Fotografia cedida : Per Xavier ( el dia que ja era oficialment ciutada de Perú)

Relacionats