El dia 1 de novembres es publica la reedició de Band On The Run, un dels grans discos de Paul McCartney i el seu primer impacte comercial i de crítica després de la separació dels Beatles.
Originàriament Band On The Run es va publicar el dia 5 de desembre de 1973 als Estats Units i el dia 7 al Regne Unit, arribant al número 1 de les llistes als dos països. El cinquè disc de Paul McCartney d’ençà de la separació dels Beatles es va enregistrar a Lagos (Nigeria) i en estudis anglesos. Va ser un disc difícil, amb la desbandada d’una part del grup que Paul havia escollit per a l’enregistrament, un ambient hostil a una Nigeria governada per un govern militar i d’altres fet puntuals que va estar a punt d’alterar el ritme dels disc (van ser atracats a punta de ganivet i van perdre algunes de les cintes gravades). La majoria de les cançons van ser escrites per Paul i Linda a la seva casa d’Escòcia tot just acabada la gira del disc Red Rose Speedway, tot i que algun tema com Picasso’s Last Words va ser escrit en la taula d’un restaurant a Jamaica durant un dinar, l’abril del 1973, del matrimoni McCartney amb Dustin Hoffman. L’actor va reptar el músic a fer una cançó allà mateix inspirant-se en l primer que li vingués al cap i li va donar un exemplar de la revista Time en el que es tractava la recent mort de Pablo Picasso. I dit i fet. Paul McCartney va composar una gran cançó.
A la portada de disc hi apareixen alguns amics de Paul McCartney com Michael Parkinson (periodista i presentador un xou nocturn a la televisió), Kenny Linch (cantant i actor), Clement Freud (gastrònom), Jame Corbun (actor americà), Christopher Lee (actor de pel·lícules de terror) i John Conteh (boxejador de Liverpool), a banda del mateix Paul, Linda i Danny Lane.
Del disc es van editar 4 singles amb alguns dels temes més destacats com Jet, Let Me Roll It, Band OnThe Run (que arribaria al número 1 de les llistes) o Helen Wheels (un tema que es publicaria només en la versió americana del disc i no en la versió anglesa). Tot i que Band On The Run es publicaria a principis de desembre, la revista americana Rolling Stone el va proclamar el disc més important del 1973 i va obtenir 2 premis Grammys. La seva reedició en CD es va fer el 1999 en una edició limitada amb 2 discos i abundant material inèdit. A dia d’avui ha venut més de 7 milions de còpies.
La reedició digitalitzada (als estudis Abbey Road de Londres) es presenta en 4 formats bàsics (a banda de la descàrrega digital): Standard, Deluxe (2 CD/1 DVD), doble vinil i Super Deluxe Edition (3 CD/ 1 DVD).
Band On The Run
Standard Edition
Digipack amb llibret de 16 pàgines
1- Band On The Run
2- Jet
3- Bluebird
4- Mrs. Vanderbilt
5- Let Me Roll It
6- Mamunia
7- No Words
8- Picasso’s Last Words (Drink To Me)
9- Nineteen Hundred and Eighty Five
