No hi ha excuses ni val tirar enrere,
de res valen els pactes assolits,
amb qui no s’estima la terra,
amb qui ens vols sotmesos,
ja no, ja no val mirar enrere,
ja no, ja no val pactar res més.
Aquesta terra verge, pura i bruna
obra la seva boca a l’amor més pur,
als pobladors que l’habitem, a la llengua,
a tot el que desitgem, ara que tot és pur.
Ja no val seguir amb el plor d’ahir,
ara és l’hora, l’hora de fugir,
dels opressors, usurpadors,
de la veritable cruesa del fet,
de la innegable violència del gest,
cal que fugim de tortures i presons,
massa presos de consciència al món.
No, no hi ha un altre camí que no sigui aquest,
no, no hi ha una altra drecera que ens dugui a l’alliberament,
i per tot això ens hem de tornar a alçar, juny a juny, setembre a setembre,
perquè tenim un món on recórrer on tot és molt més senzill, somniem,
perquè hi ha un far com una guia dins de la màgica llum,
i despertem, amb tot, dins del propi cor, el cos.
Ara és el moment, no deixem passar més temps,
ara ja en farà 300, i després 333, a què esperem?
Ho aconseguirem!
