Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

Ànims que ja comença la pri­mav­era de l’independentisme

Avui és diven­dres i s’apropa la pri­mav­era. Amb ella els dies s’allarguen, comença el bon temps i podem començar a anar a la platja. Diria que a tothom li agrada […]

Èric Bertran
Èric Bertran 06/03/2015
Avui és diven­dres i s’apropa la pri­mav­era. Amb ella els dies s’allarguen, comença el bon temps i podem començar a anar a la platja. Diria que a tothom li agrada la pri­mav­era, ens ale­gra i ens dóna ener­gia per fer allò que aque­sts mesos freds hem deixat més oblidat.
 
És diven­dres i els diven­dres m’agrada par­lar en posi­tiu. Molt enfa­dat hau­ria d’estar per no fer-​ho. I avui no estic molt enfa­dat, tot i que sí que vull com­par­tir una reflexió sobre la pri­mav­era que ha d’arribar a l’independentisme.
 
En els dar­rers dies i set­manes se’ns diu que “el sobi­ranisme es desin­fla”. Això és més fruit de la vol­un­tat política d’alguns i no em pre­ocupa. Però el que no vull accep­tar, el que hem nego a creure és que hi hagi inde­pen­den­tistes desmo­ti­vats que vagin dient que el movi­ment polític més gran que hi ha hagut a Catalunya en molts anys s’esta desin­flant. I em nego a creureu-​ho perquè és com­ple­ta­ment fals.
 
Cap inde­pen­den­tista que conegui, i en conec a molts, ha deixat de ser inde­pen­den­tista en els dar­rers mesos, de fet, hi ha per­sones que estan a favor de la inde­pendèn­cia que no van anar a votar el 9N i que sí que votaran el dia 27 de setembre.
 
És bo que ens haguem donat unes set­manes de des­cans. En cap cas em pre­ocupa. No podem estar amb un som­ri­ure als llavis tre­bal­lant vol­un­tàri­a­ment al 1000×100 cada dia. Hem neces­si­tat d’un cert repòs, de deixar refredar en cadascú de nos­altres i col·lectivament picabar­alles internes. El repòs no és res dolent, al con­trari, és el que ens fa recu­perar força per tornar a començar, per fer l’espring final, per lluitar en l’últim assalt, per assolir la victòria.
 
Fixeu-​vos que cada any en la gran mobil­ització de la diada arribem a l’agost dient “ui no hi ha ambi­ent, aquest any punxarem”. Al setem­bre des­pertem i cada any ens hem superat i en escreix!
 
Per tant, agafem forces, vin­dran temps difí­cils, però no deixem cap espai d’avanç als desan­i­mats i als destruc­tius. Si altra feina tinguessin…, com si no hi hagués més feina! El Pres­i­dent ha con­vo­cat el refer­èn­dum pel dia 27 de setem­bre, tenim data, per tant, som-​hi. I igual com l’hivern ens refreda i fa que tots i cada un de nos­altres estiguem més tan­cats a casa, la pri­mav­era ens comença ara despertar.
 
La qüestió es que a alguns ja els hi convé que ens dis­greguem i dis­traguem… Que estiguem enfa­dats i mal­hu­morats pen­sant en el que podríem haver fer o el que hau­ria estat mil­lor, que estiguem dis­cutint sobre si arribem o no a la majo­ria abso­luta. I és que qui perd el temps en això no es ded­ica a explicar als inde­cisos els argu­ments favor­ables a la con­struc­ció d’un nou Estat.
 
Per tant comencem la nos­tra pròpia pri­mav­era, sé que molts vivim en eterna pri­mav­era, però tots junts comencem-​la de nou deix­ant de mirar el retro­vi­sor. El 24 de maig neces­sitem el màxim d’independentistes als Ajun­ta­ments, i el 27 de setem­bre tin­drem el plebiscit que hem esperat durant 300 anys. Tre­ballem per eix­am­plar la majo­ria. Comencem la cam­pa­nya de la nos­tra vida que ho tenim tot de cara i coneixem la recepta per tri­om­far; tre­bal­lar amb un som­ri­ure con­fi­ant cada dia amb nos­altres mateixos! Feliç diven­dres a tothom!

www.ericbertran.cat