Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Anar de colònies

Un monarca decideix fer un viatge cap a una de les seves colònies. Imagineu-vos si n’arriba a ser de petita aquesta colònia, que per ser sincers, us diré que tan […]

Joan Camp
Joan Camp 07/11/2007

Un monarca decideix fer un viatge cap a una de les seves colònies. Imagineu-vos si n’arriba a ser de petita aquesta colònia, que per ser sincers, us diré que tan sols es tracta d’una ciutat d’uns pocs milers d’habitants.

Evidentment, aquesta colònia no desperta més interès que aquell simplement estratègic, ja que la seva ubicació al costat de l’estret que separa Europa d”Àsia, permet actuar com a guardià d’aquesta gran porta naval.

L’estat que envolta la colònia, ja fa anys que en sol·licita la seva devolució. Considera que no té cap mena de sentit que un estat que queda geogràficament tan separat d’aquesta colònia, en mantingui encara la presència. L’estat que en sol·licita la integració, no vol evaluar els diferents tractats que otorguen la legalitat territorial establerta. Senzillament considera que tot plegat és un vestigi del passat, que s’hauria de corregir.

La gent de la colònia és la menys tinguda en compte en tot aquest afer. Aquests tan sols volen mantenir la legalitat existent, o si s’escau, decidir el seu propi futur en referèndum. L’estat que vol l’annexió d’aquestes colònies al seu estat, no en vol ni sentir a parlar de referèndums. La seva legalitat -considera- està molt per sobre de la que els ciutadans d’aquesta colònia puguin considerar.

Però retornem al monarca de qui parlava al principi. Aquest, decideix que ha de marcar pit i demostrar amb un viatge oficial que vol continuar tenint allò que considera seu. La gent de l’estat que vol annexionar la colònia es torna boja. Els informatius s’omplen amb accions i amenaces de tota mena. No s’arriba a la sang, però és evident que el missatge que es vol llançar és un. En aquesta guerra de símbols, dos estats es disputen un territori -un petit i minúscul territori- que ambdues parts consideren legítimament seu. Uns per història, altres per geografia, altres per política, altres per altres motius. Perquè sempre se’n poden trobar de motius si els governants no tenen ni volen tenir en compte la veu del poble.

I ara que acabo l’article, voldria fer una petita reflexió. Què canvia en aquesta història si enlloc de parlar del rei espanyol Joan Carles visitant Ceuta i Melilla, parléssim de la reina Isabel d’Anglaterra visitant Gibraltar? Fins a quin punt us imagineu que podrien canviar els punts de vista, travessant tan sols l’estret de Gibraltar, i passar de ser ciutadà de Ceuta a ser ciutadà de Gibraltar? On queda la lògica de tot plegat? Doncs segurament enlloc… En aquests casos, al final sempre és política amb una sobredosis de demagògia. Per variar!