Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Alternatives a la independència?

|

- Publicitat -

1. Quines són les opcions a la independència de Catalunya?

Crec que hi ha només dues. La primera seria el que ja tenim; el que ha passat, el present i, el futur de l'autonomia. La segona seria la dita tercera via, un nou pacte amb Espanya. Un camí dividit en dos; el primer és el dit Federalisme del PSOE i, l'altre, és el Federalisme de Podemos, Catalunya si que es pot, Podem i En Comú Podem.

Publicitat

2. Com és que alguns creuen que l'autonomia que tenim ja els hi va bé?

Com ignorar el passat històric de les reivindicacions del catalanisme republicà federal i, del regionalisme catalanista conservador?

Com oblidar la repressió de les dues dictadures militars nacionalistes espanyoles en la primer meitat del segle XX?

I passant als nostres dies, com obviar el que va succeir amb l'Estatut de Catalunya de 2006, el dèficit fiscal que patim, els atacs a la nostra llengua, etc.?

Per tant, quin pot ser el futur de Catalunya si continuem amb aquesta autonomia?

3. Pel que fa al federalisme del PSOE, de què estem parlant?

Què entenen aquests per federalisme? El nus gordià és què és Catalunya? Pel PSOE és una cosa que li diuen singularitat, on haurà un millor finançament econòmic, una protecció de la llengua catalana i, altres millores. Però la singularitat no va més enllà de l'autonomia i, tornem al cafè per a tothom de la Transició (Encara que en la revolta militar del 36, CAFE volia dir Camaradas Arriba Falange Española) on les comunitats dites històriques són diluïdes amb altres comunitats que només són regions i, aleshores, aquella Espanya de nacionalitats i regions, en que quedava i ha quedat? Perquè quines són les nacionalitats i quins drets tenen?

Com s'ha vist en aquests anys de dita democràcia, si Catalunya tenia alguna cosa, l'han volgut retallar amb qualsevol invent que els hi ha passat pel cap als diferents governs d'Espanya.

Molt parlen alguns de la igualtat dels espanyols, i està provat, que és una fal·làcia perquè no es compleix en el aspecte judicial, ni econòmic. Les preferències per persones lligades al privilegi de la sang i, el concert econòmic basc, són exemples de desigualtat.

Tornant al federalisme del PSOE, és una reforma de la Constitució on voldrien emparar el que hem dit abans. Per tant, molts s'haurien de preguntar, què entenc aquesta gent per socialisme. Què és per ells el catalanisme. Perquè, quin és el socialisme que va contra el vot democràtic i cridar a no participar? Quin és el socialisme que va contra un moviment d'emancipació nacional, fins i tot del seu propi país? Quin és el socialisme que dóna suport a un nacionalisme que no accepta altre identitat nacional, que vol imposar a aquestes altres identitats nacionals el seu nacionalisme en nom de la sobirania nacional com si no fossin també sobiranies nacionals i, per tant, no tinguessin cap dret?

4. Pel que fa al federalisme de Podemos i En Comú Podem, etc., de què estem parlant?

No sembla que ni ells mateixos ho tinguin clar. Uns parlen d'una República Catalana dintre d'una República Federal Espanyola; però en aquest cas, el ideal queda mor pel pes de la història de les dues repúbliques espanyoles i, només diré que no es va concretar.

Altres parlen d'un pacte d'esquerres per fer fora al PP i, així poder fer un referèndum pactat. Però dita possibilitat, no aclareix la forma de govern, és a dir, serà una monarquia constitucional o serà una república i, en aquests últim cas, com podria ser federal.

Tot plegat és molt confús i, encara que hem de reconèixer el seu suport a última hora per les lliberts civils, la democràcia i el dret a decidir i participar en el referèndum. No sembla que tinguin clar el dret a l'autodeterminació. Ells diuen que per les diferents sensibilitats!? Però aquí tornem a la pregunta clau: Què és Catalunya?

El nostre país té una geografia física i humana. Però va més enllà i tçe una història pròpia i una llengua com element d'articulació nacional o símbol d'identitat. En conclusió, que la suma de factors fa la nació, perquè bona part de la població té consciència nacional i té la voluntat de ser estat nacional. I, aleshores, per què no pot ser-ho? I si té aquesta voluntat general i és un poble sobirà per decidir per si mateix, per què no té el dret a votar el què vol ser i el dret a l'autodeterminació?

Conclusió: Els que parlen en nom de la Llei, de l'Estat de Dret, etc. Els hi haurem de recordar que les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco tenien lleis? I per què ometen que l'Estat de Dret és la defensa dels drets civils i humans i, que el menyspreu i l'atac a la voluntat i desig de bona part dels catalans és una vulneració dels drets anteriors.

Però també els hauríem de recordar que l'Estat de Dret és una separació de poders del dit i, que no pot ser que el poder executiu (Govern) i legislatiu (Parlament) tinguin part i influència en el poder judicial (La justícia), perquè llavors es fan injustícies i, els drets, queden en un no res.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut