Algú s'ha preguntat perquè només s'han publicat unes balances fiscals, i d'això ja fa mes de deu anys ?.
Allí quedava blanc sobre negre el que aportava cada comunidad autònoma a la única caixa de l'Estat, i el que cada una rebia d'aquesta globalment, per tots els conceptes.
Si es vol desmentir el “España ens roba” , la única manera de fer-ho es que no es coneguin les dades, ja sigui bloquejant aquesta publicació, o amagant bona part de la informació que es necessita per demostrar-ho i que consta als comptes públics estatals, només accessibles si hi la col-labora cio de l'administració central.
Com ja va quedar demostrat que passa amb els serveis de seguretat, la col·laboració entre organismes públics estatals i autonòmics (si més no en el cas de Catalunya) no és que sigui la millor, per no dir que és inexistent, la qual cosa voldria dir quasi bé que és de fer-se la punyeta.
Això obre el camp a l'especulació, a malpensar que l'Estat no vol ni publicar ni facilitar les balances fiscals anualment, senzillament, perquè no quedi cristallinament clar el dèficit fiscal que pateix Catalunya, i que s'arrossega, i acumula, any rere any.
I es clar que a totes les Autonomies menys, tres o quatre, els interessa la uniformitat, amb el vestit de la “unidad de España” !.
Algú s'ha preguntat, o ha deduït, que tot el que penja del dit “procés”, la persecució, la presó, l'exili, el judici, pot tenir relació amb el tema desenvolupat ?.
El principal, i potser únic, motiu de la repressió, i de tot plegat, no és evitar, de totes totes, i com es pugui, que Catalunya pugui decidir marxar i deixar la caixa única sense la seva “participació” ?.
Com és que es prefereix escampar tota la porqueria que calgui, fins el punt de que a fora de Catalunya ja no es pugui ni veure a Catalunya ni els catalans, en lloc de tenir la humilitat i dignitat d'explicar els verdaders motius dels problemes sorgits per poder-los afrontar de cara i sense addictius afegits ?…
Com és que no es vol dir que, si el que interessa és que no marxi ningú, ens necessitem els uns amb els altres, depenem els uns dels altres, així de clar, i solucionar per sempre més la relació España-Catalunya davant d'un cafè i amb una encaixada de mans ?.
Algú no s’ha preguntat perquè es prefereix ser enemics que veïns… i socis ?.
