Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

Ajuntaments i estat propi

Aquest és un tex que intenta aclarir més la introducció històrica que vaig fer ahir en el debat efectuat en Pineda de Mar per l'ANC http://www.radiopineda.com/ca/front/noticies/detall/id/7765 El senyor que va […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 16/05/2015

Aquest és un tex que intenta aclarir més la introducció històrica que vaig fer ahir en el debat efectuat en Pineda de Mar per l'ANC http://www.radiopineda.com/ca/front/noticies/detall/id/7765

El senyor que va amb la camisa vermella és el que subscriu; haig de dir que no era prou conscient del lloc on havia de parlar. Pensava que era l'antiga biblioteca i, em vaig assabentar que no, que es feia en la plaça Espanya. Pensava que tindria una taula on seure i poder mirar el guió que portava per no perdre el fil, però no vaig tenir ni cadira, ni temps per beure aigua i que la llengua no quedés enganxada, i va passar tot plegat encara que vaig fer el discurs. Com sóc conscient de que no sé si es va entendre -parlaven de que no s'escoltava bé, parlaven de moltes dades històriques, parlaven de que s'havien perdut en la revolta catalana de 1640, etc.-, faig aquest escrit a veure si s'entén millor el que volia dir, i en el cas que no, que pregunteu el que sigui necessari.

En primer lloc, vaig dóna gràcies a l'ANC de Pineda per permetre que fes aquesta introducció històrica.

Després vaig dividir la presentació en dos apartats; el primer es basava en les eleccions municipals de 1931. Vaig intentar fer una síntesi de com s'havia arribat a dites eleccions; els temes que havia que explicar per sobre eren els següents:

Els antecedents són l'estructura del que es coneix com a Restauració; iniciada en 1874, basada en el caciquisme i el turnisme polític entre liberals i conservadors, pateix una crisi que comença en la pèrdua de Cuba en 1898. Altres factor del segle XIX, seria el catalanisme, que mitjançant la Unió Catalanista queda format en les Bases de Manresa de 1892 i, desenvolupat amb la Mancomunitat de Catalunya en 1914.

Per una altre banda, tenim la conflictivitat obrera o la violència social; el dit pistolerisme entre 1916 i 1923 entre la CNT i el Sindicat Lliure. De fet, si observen els últims estudis, veurien que el número d'obrers morts és superior al de patrons, directors o encarregats i agents de l'autoritat.

El segle XX, és el regnat d'Alfons XIII (1902-1931), en el qual es produeixin a part de les dites crisi polítiques i socials, les crisi de 1905 amb Els fets del Cu-cut! (Diari satíric, banquet de la Victòria, ofensa militar i atac d'aquests al diari i a La Veu de Catalunya, Llei de jurisdiccions, creació de Solidaritat Catalana). La crisi de 1909 amb la Setmana Tràgica (Guerra del Marroc). La crisi de 1917. Revolució Russa. Assemblea de parlamentaris en 1917 per convocar eleccions. I la vaga de la Canadenca de 1919 (Aigua, gas electricitat). (“De la crisi de 1909 a la Canadenca et vaig oblidar totalment de comentar-ho”).

Tot plegat, fa que la monarquia doni suport a la Dictadura de Primo de Rivera.

Dictadura militar de 1923 a 1925. Dictadura civil de 1925 a 1930. Creació d'Unió Patriòtica.

Existeix un suport inicial a la dictadura de la Lliga Regionalista per posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l'ordre social. Però la dictadura suposa prohibició de tots els partits polítics catalans fins i tot de la Lliga. L'extinció de la Mancomunitat de Catalunya i la prohibició de la llengua i la bandera catalana i, censura de premsa. La creació d'Unió Patriòtica com a partit del règim s'explica per voler aconseguir una cosa semblant al feixisme italià de 1922.

El gener de 1930, la monarquia retira la confiança en Primo de Rivera, perquè hi ha manca de suport social a la Unió Patriòtica i una crisi econòmica. Es posa el govern militar de Berenguer, que en febrer de 1931, serà substituït pel militar Aznar. (“Del govern Berenguer i Aznar no vaig dir ni el nom, la dita dictablanda, va quedar obildada del tot”).

Per una altre banda, tenim l'oposició, el pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930. Aquí vaig fer una super síntesi, em sembla que això ho explicarà millor:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060749.xml

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/10/la-fi-de-la-dictadura-de-primo-de-rivera/

El pacte de Sant Sebastià important perquè es pacta un comitè revolucionari, que serà el govern provisional de la II República i, la Generalitat de Catalunya i una autonomia per Catalunya.

En els eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, van guanyar les candidatures republicanes socialistes. El número de regidors monàrquics era de uns 40.000, i dels republicans socialistes 36.000. Però en canvi, d'alcaldes de capitals de província, els monàrquics només tenien 10, i els republicans socialistes 37, ERC, tenia 3.

Significatiu la premsa de l'època: La Vanguardia, l'ABC, La Veu de Catalunya. Tots tres, parlen d'eleccions municipals. En canvi, La Publicitat i El Heraldo de Madrid, parlen de plebiscit.

Plebiscit, és una consulta.

El segon apartat parlava dels ajuntaments i l'estat propi:

Aquí vaig intentar una síntesi molt ràpida, em vaig allargar més del normal com segurament ho estic fen i, tenia que anar acabant.

Vaig començar dient que el triomf de les candidatures republicanes socialistes, va fer que en Macià, el 14 d'abril proclamés la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica, però que va haver d'acceptar la Generalitat i l'autonomia pel pacte de Sant Sebastià de 1930.

En el cas de Pineda, amb majoria de la USC, l'alcalde Serra i Moret, va proclamar la República Catalana adherida a la Federació de Repúbliques d'Espanya.

Després, vaig intentar explicar la idea d'estat propi; lligada a la creació dels estats nacionals, a les revolucions liberals o liberalisme polític i liberalisme econòmic en el segle XIX.

Vaig dir intentar dir que existia una formació de la consciència nacional o d'identitat nacional o fet diferencial. Que els inicis en el cas de Catalunya, es podrien remuntar a la revolta catalana de 1640, i a la idea d'una república catalana adherida a França amb el Rei Lluís XIII com a comte de Barcelona (Pau Claris ho proclama en 1641).

El que va quedar totalment oblidat o fragmentat, va ser el que ara exposaré:

En la segona meitat del segle XIX, a Catalunya i Espanya, es produeixen les lluites entre el liberalisme i l'absolutisme. El primer, començara la seva consolidació en la revolució de 1868. Caiguda dels Borbons, intent de monarquia parlamentaria amb Amadeu de Savoia i Primera República, on en 1873 hi ha una proclamació d'estat català federat a una república espanyola. (Valentí Almirall. Bases per la la Constitució Federal de la nació espanyola i per l'estat català).

Per acabar, vaig comentar la proclamació de 1934 de l'estat català de Companys dintre de la República Espanyola. Els motius eren polítics i econòmics, en un context en què el primer bienni republicà socialista havia acabat amb l'entrada del partit radical i de la CEDA al govern d'Espanya, amb el nazisme des de 1933 a Alemanya, i amb el conflicte de la Llei de conreus. Es pot explicar aquesta proclamació que ha estat fortament criticada per uns i altres.

A Pineda, Joaquim Vilà, alcalde de la USC, també va proclamar l'Estat Català.

Dites proclamacions i el fracàs de la idea, representen, la presó i la suspensió dels membres del govern català i del govern municipal.  

Relacionats