Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

Acadèmia de Talarn i Catalunya independent: el debat

El 17 de Juliol es debat a Tremp el futur de l'Acadèmia de Suboficials de Talarn (AGBS) un cop recuperada la independència, una qüestió d'interès per a la comunitat catalana […]

Help Catalonia
Help Catalonia 06/07/2015

El 17 de Juliol es debat a Tremp el futur de l'Acadèmia de Suboficials de Talarn (AGBS) un cop recuperada la independència, una qüestió d'interès per a la comunitat catalana de seguretat nacional, l'economia local, i els nostres socis i aliats. L'acte, organitzat per l'ANC, arriba pocs dies després de la conferència sobre política de defensa del Doctor Malcolm Chalmers a la Universitat de Cambridge. Allí, en el marc d'un acte organitzat pel Diplocat, el director de recerca del RUSI (Royal United Services Institute, entre els think-tanks més importants en seguretat i defensa) va deixar clar que sense Forces Armades no hi havia independència, i que el Regne Unit volia veure Catalunya dintre l'OTAN.
 
Durant anys, el futur de l'Acadèmia de Talarn ha estat ple d'incerteses, amb rumors constants sobre la seva continuïtat, que van arribar a motivar importants mobilitzacions el 2012. Tot i que en aquella ocasió la pressió de les autoritats i entitats locals, amb el suport dels diputats catalans a Madrid, van tenir com a resultat la confirmació de la continuïtat del centre, en cap moment es va arribar a garantir que aquesta anés més enllà d'uns anys. De fet l'AGBS pateix un efecte tisora en l'actual estatus polític de Catalunya. Per una banda, la caòtica política de defensa espanyola, on l'adquisició d'armament a determinades empreses pesa més que el seu manteniment i la disponibilitat d'unitats ben entrenades, la inversió en defensa és menys d'un terç del que indica l'OTAN, i la reserva roman un afegit del que no se n'ha sabut treure rendiment. Per altra banda, la política de marginació i “apartheid industrial” de Catalunya, exclosa de la indústria de defensa pel dictat de Madrid, un Madrid on mani qui mani el Ministeri de Defensa persisteix en la seva obsessió per promoure la indústria bèl·lica i dual a zones sense cap mena de tradició industrial.
 
No ens ha doncs de sobtar que Talarn sigui una mena d'acadèmia “low-cost”, limitada a formar suboficials, i tancada a moltes possibles activitats que la podrien convertir en un centre de molt més pes. Per exemple, no hi ha cap unitat de reservistes que s'hi entreni, en primer lloc perquè el model espanyol de reserva no ha seguit els països més avançats d'Europa, que compten amb unitats d'aquestes característiques distribuïdes per llur territori. Com explica la Societat d'Estudis Militars (SEM) en un article recent, Dinamarca, referent de benestar i llibertats per a molts catalans, compta amb una companyia de fusellers reservistes a cada municipi.
 
Tot plegat explica que algunes estimacions sovint esmentades en el debat polític exagerin la contribució a l'economia local de l'AGBS. Ara, això no vol dir que aquesta no sigui important. Encara que sigui menor de la que podria, i hauria de ser, és innegable que l'aportació de l'Acadèmia de Talarn a l'economia del Pallars és notable. És per això que cada cop que han reaparegut els rumors perennes sobre el seu tancament la societat civil i les institucions de la comarca s'han mobilitzat, amb el suport dels partits catalans.
 
Com en tants altres camps, els darrers trenta anys han convençut una àmplia majoria de catalans que sota Espanya no hi ha marge per a acabar amb la discriminació permanent, una discriminació perenne que fa que Catalunya no hagi assolit el seu potencial en termes de desenvolupament econòmic, benestar social, i cohesió. Talarn, com tants altres noms que omplen la geografia catalana, de l'Aeroport de Lleida-Alguaire a les connexions ferroviàries dels ports de Tarragona i Barcelona, és testament d'una política extractiva, on els catalans són poca cosa més que  un poble destinat a pagar i callar, pagar i callar mentre infraestructures crítiques romanen inacabades durant dècades, i pagar i callar mentre llurs impostos són destinats a construir autovies i desplaçar indústries al bell mig del no res. Talarn, com tots aquests noms, mereixerà un lloc destacat al futur museu de la Catalunya espanyola, com a exemple de coses mal fetes, fetes a mitges, o ni tan sols començades. Exemples del que suposa viure en un país d'esclaus.
 
Com està passant amb moltes altres àrees i institucions, la conversió de la independència en paradigma polític predominant a Catalunya, en substitució de l'autonomisme, permet encarar des de noves perspectives el futur de l'AGBS. Es fan preguntes com ara quin serà el model de reserva de l'estat català, i on es formaran els seus oficials, suboficials i soldats. Irromp amb força la possible contribució de la política de defensa al reequilibri territorial, a la “Catalunya Ciutat” vell somni del catalanisme polític. Es planteja la possibilitat d'expandir-ne les instal·lacions i obrir-se a altres aspectes de la seguretat i la defensa.
 
El debat sobre Talarn és important no solament en clau comarcal i nacional, ans també externa. La raó és molt senzilla: la situació geogràfica clau del  nou estat fa que la comunitat internacional segueixi amb atenció el debat sobre la seva defensa, i deixi clar que vol que aquesta sigui forta i homologable a la dels nostres socis més avançats. Com hem comentat, el Dr Malcolm Chalmers ho va deixar molt clar a Cambridge. Londres no és hostil al nou estat, més aviat el contrari, però vol que sigui responsable de la seva defensa i un contribuent net a la de socis i aliats. Això és un motiu addicional per a debatre públicament el futur de Talarn, mostrant al món que Catalunya és un país seriós que assumeix íntegrament els deures i responsabilitats que acompanyen a la llibertat. Una llibertat que no és mai de franc, i que no pot existir si no estem disposats a defensar-la sempre que calgui.
 
Finalment l'acte destaca per ser organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, que d'aquesta manera es reincorpora plenament al debat sobre el model de defensa del nou estat, deixant enrere el parèntesi que va suportar la sortida de la seva antiga Sectorial de Defensa. Potser el profit que en va treure la diplomàcia espanyola d'aquell trist episodi hagi acabat promovent una reflexió sobre la necessitat d'assumir plenament les responsabilitats que suposa la independència, no donant mai munició a un aparell estatal espanyol dedicat a desprestigiar Catalunya als ulls del món les 24 hores del dia.
 
L'acte, sota el títol “Futur i Oportunitats de l'Acadèmia (AGBS) de Talarn en l'Estat Català Modern”, tindrà lloc divendres 17 de juliol a les set de la tarda a la sala de conferències de l'Epicentre de Tremp (Pallars Jussà), organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana. El podeu seguir a Twitter amb el hashtag #Talarn_IndyCat . Us hi esperem!
 
 
 
Àlex Calvo, expert en seguretat i defensa a la Regió dels Oceans Índic i Pacífic, és un dels participants en la taula rodona.
 
 
 
 
 
 

Relacionats