Falten dos dies pel clàssic i sembla que, amb molt bon criteri, des del club s’ha decidit que aquests eren uns bons dies per romandre callats, a casa, i anar a visitar la mama, abans que el xinesos no ens obliguin a deixar de veure-la. Deixant de banda el viatge a la Xina, poca cosa més s’ha sentit dels representants del socipropietari. Bé, per casualitat vaig trobar-me amb una entrevista a TVE Catalunya a Cardoner, amb intel·ligents i punyents preguntes com “S’han rebut més peticions d’entrades per al Madrid – Barça de les que hi ha disponibles, oi?”. Algun dia algú haurà de fer un estudi de com TVE Catalunya va passar de tenir en nòmina gent com Alfonsito Arús i Quique Guasch i en antena programes com “El rondo”, a passar totalment desapercebuts. Per part nostra, preguem que quan es faci aquest estudi s’indagui en les actituds de les dues calbes més morenes de Catalunya i també, ja que hi som, en la professionalitat dels periodistes esportius d’ahir i d’avui, i de la teva i de la seva, i el seu suposat paper en la propagació de certs rumors, potser posant èmfasi, penso jo, en cert exjugador que anys més tard va esdevenir entrenador i que, segons com es miri, podria haver guanyat un sextet amb un club blaugrana que no és el Llevant.
Per part de la premsa escrita tampoc s’ha sentit gaire cosa destacable, fet que constitueix un èxit, tenint en compte la tremenda capacitat de les grans plomes de l’entorn blaugrana per superar-se setmana a setmana en la seva particular competició a veure qui és més burro.
Així doncs, la manifesta incapacitat d’uns i l’interès mediàtic dels altres han aconseguit que tots els pensaments dels culers es centrin en el partit contra el Madrid. Al RP ho celebrem al Luz de Gas per bé que no ens dóna prou munició per escriure un article en condicions, fet que farà caure la qualitat mitjana del blog en picat, talment com si parléssim de la prima de risc espanyola sota la presidència de Marià I el mut. Però estem disposats, pel bé del nostru clum, a patir la síndrome de la pàgina en blanc durant un parell de setmanes l’any.
Mentrestant, però, la resta del món no es paralitza durant la setmana prèvia al Barça – Madrid. La FIFA, la premsa anglesa i la brasilera, per exemple, segueixen entestades a involucrar l’amic Teixeira en un vell cas de corrupció, en aquest cas amb una empresa anomenada ISL. Novetat: aquest cop no hi ha Rosell pel mig!! VISCA!!
Signat: Més.
PS. Bé, el cert és que ens hem de mossegar la llengua per no dir que Rosell va ser gerent d’ISL a Espanya, perquè el seny sentit comú ens fa pensar que sabia menys del tema que la infanta Cristina del que feia l’Urdangarín, però no caurem, no caurem…
