Primer de tot em vaig figurar que es tractava d’una simple cagarada de gos que algun animalic espavilat havia sabut encertar damunt la diana, en un prodigi de punteria d’anca.
Com que l’element es troba al bell mig del meu itinerari diari per anar a la feina, hi passo cada dia pel davant i sempre penso que l’endemà ja no li trobaré. Però no és així i després de tres setmanes de veur’el cada dia, ja gairebé ens saludem.
Finalment he arribat a la conclusió de que no es tracta de la simple cagaradeta feliç que jo em creia (altrament hauria estat retirada pels sempre eficients serveis de neteja), sinó que es tracta precisament d’allò que he dit al principi: D’un nou element escutòric que embelleix i dignifica la nostra ciutat.
Només m’hi falten dues coses: En primer lloc una plaqueta amb el nom del monument. Si a ningú li molesta, jo proposaria aquest: “Homenatge pòstum a l’Ordenança de Civisme”.
I l’altra cosa que em falta és, òbviament, el nom de l’autor. No em refereixo al nom de la bestiola franctiradora, sinó el del bestiota del seu amo, per poder-li empastifar la cara amb el producte del seu gos i que se l’eixugui amb el paper de la multa de 600 € que li fotria pels morros.
I ara, a aquestes altures, no cal que em vingui cap progre papanata amb el quento de la pedagogia perquè li puc respondre en aquell badaloní castís i planer de tota la vida: que se’n vagi a cagar a la via, i…a veure si l’aixafa el trenc!”
