Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

35 ANYS DE TERCERA VIA

|

- Publicitat -
El 6 de Desembre de 1978 els diferents pobles que conformen l’Estat Espanyol van aprovar per  referèndum un document transcendental per les seves respectives històries. Una constitució que finalitzava el règim franquista (sense derrotar-lo) i que donava pas a una democràcia on suposadament els anhels d’autogovern de les diferents nacions es veurien satisfets. Ni feixisme centralista ni independència. Sona familiar, oi? Aquesta proposta va ser acollida  amb entusiasme, especialment als Països Catalans, que veien la possibilitat d’aconseguir el reconeixement de la llengua, la cultura, els sentiments, en definitiva, la nació pròpia.

La nova democràcia espanyola va concebre la constitució com un document de màxims, immodificable, el límit fins on estaven disposats a cedir, mentre que a Catalunya es veia com un tret de sortida per a progressivament anar normalitzant la nostra situació com a país al món. La història ens ha demostrat que aquest joc d’equilibris muntat pels enginyers polítics de la transició duia una trampa perversa a l’interior, com al casino, qui redacta les normes sempre 

ho fa per sortir-hi guanyant. Un cop passats els anys convulsos de la transició, on els catalans enteníem que no era el moment de forçar, hem anat veient que el nostre projecte propi és absolutament diferent al que Madrid tenia reservat per a nosaltres. L’esperpèntic procés de l’estatut, passat per la guillotina per un tribunal escollit pels garants del sistema, l’espoli fiscal galopant sostingut, atacs continuats contra la normalització del català, etcètera. Tot això avalat per la sacro-santa Constitución.
 
Un cop esgotades totes aquestes etapes, comprovat que el marc actual no dona més de si, el poble de Catalunya ha dit prou. Què no volem jugar més i què ara serem nosaltres qui ens fem les nostres pròpies normes. Què estem farts de perdre amb cartes marcades. Ens deixarem enganyar per el crupier que surt corrent dient que si entrem canviaran la baralla? Sembla que ja hem après que al casino sempre guanya la banca.
 
Carles Vilaseca Martos
 
Membre de JERC Figueres
Publicitat

Opinió

Minut a Minut