Surrealista. És la paraula que descriu de manera més fidedigna la jornada electoral del 26 de juny. El titular no és ni ‘històric’, ni ‘fi del bipartidisme’, ni ‘sorpasso’, ni ‘canvi’… Ni ‘referèndum’. Espanya no canvia ni canviarà. Tot segueix igual. Els ciutadans de l’Estat no són capaços de reaccionar amb prou contundència davant la putrefacció i l’envelliment dels partits de sempre, en especial del PP. La pregunta que ara plana a Catalunya és clara: quant més temps hem d’esperar a marxar d’aquest Estat, tenint en compte que mai el podrem canviar?
Rajoy surt reforçat contra pronòstic i el PP torna a ser primera força amb 137 diputats, 15 més que fa sis mesos. El PSOE (85) en retrocedeix cinc però reedita la segona posició amb comoditat. El bipartidisme ara suma 222 representants, nou més que a les anteriors, una circumstància absolutament surrealista tenint en compte que les enquestes no els en donaven més de 200.
Un dels grans protagonistes de la jornada ha estat, però, Unidos Podemos, que ha patit una baixada d’un milió de vots i s’ha quedat amb els mateixos 71 escons que tenien les dues forces per separat. Un fracàs en tota regla. No han avançat als socialistes ni estaran en posició de força per imposar cap referèndum. Pel que fa a Ciudadanos, han baixat vuit representants fins els 32 i han acusat que els votants s’hagin adonat que són la marca blanca del PP. El transvasament de sufragis des de les files ‘taronges’ cap a les populars és gairebé exacta.
A Catalunya, els canvis no han estat considerables: En Comú Podem ha tornat a guanyar però s’han quedat amb els 12 representants del 20D i han reduït el percentatge de vots, mentre que ERC s’ha fet forta en la segona plaça amb els mateixos nou escons però més sufragis. CDC ha salvat els mobles mantenint en els mateixos vuit, però amb força sort, ja que la davallada de vots s’apropa als 100.000. El PSC n’esgarrapa set, el PP sis i Ciudadanos cinc.
L’independentisme manté els escons i el cert equilibri entre el pilar republicà i el convergent, cosa que evitarà que el govern Puigdemont trontolli. Aquest és un dels titulars en clau de procés, mentre que l’altre és evident: el referèndum pactat amb Espanya ni existeix ni existirà. Ni la tercera via ni el plebiscit són possibles. Quan es traurà la bena dels ulls aquella part federalista de Catalunya? Quan s’adonaran que la independència és l’únic canvi real, mentre que l’alternativa és el bipartidisme ranci espanyol? Un nou govern espanyol podria tenir el mateix efecte per al sobiranisme català que el ‘Brexit’ britànic.
Només dues preguntes més: qui es baixarà els pantalons, el PSOE pactant amb el PP, o Podemos participant d’un govern amb el suport dels socialistes i Ciudadanos? Si cap dels dos ho fan, que l’Estat es reservi un diumenge de desembre o gener per les terceres eleccions espanyoles en un any. I l’altra pregunta, encara més important: intentaran els ‘comuns’ fer esperar els catalans quatre anys més per tenir l’anhelat canvi?
I encara un apunt més: algú de les empreses d’enquestes assumirà responsabilitats? A les vuit i un minut de la tarda, just després que es fessin públiques les enquestes a peu d’urna, Espanya era un altre país: el PP es quedava curt, amb 117-121 seients, Podemos feia un ‘sorpasso’ als socialistes amb 91-95, els socialistes quedaven molt debilitats en tercera posició amb 81-85 i Ciudadanos encara ho havia de fer pitjor, amb 26-30. En Comú Podem n’havia de sumar 14-16, Esquerra 11-12 i Convergència s’havia de desplomar amb 5 representants.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
