L’enquesta del CIS (i la bateria d’enquestes pre-electorals que han sortit aquest cap de setmana a la majoria de diaris) dibuixen un escenari favorable a tots dos partits. Favorable perquè dóna la raó als estrategs populars i perquè creen el marc perfecte per a la guerra que vol lluitar el PSOE.
La diferència de 1,5 punts entre govern i oposició -la menor des de l’atemptat a la T4- demostra que l’enfrontament total que ha dut a terme el PP durant tota la legislatura ha tingut els seus fruits: una gran part de l’electorat que va donar la victòria al PSOE al 2004 està desmobilitzat i ells segueixen mantenint els seus votants. Si ja tens assegurat la majoria del quòrum de la festa i amb ells ja t’ho passes bé, perquè convidar a més gent que s’acabaran la teca i t’embrutaran la casa?
Per tant, tots aquells que afirmaven (inclòs jo en moltes ocasions) que l’estràtegia del PP era equivocada, que els calia buscar la moderació i renovar les seves cares, estaven (estava) equivocats. El PP està fort, viu i està jugant el partit. Però compte: que no es confiïn.
No es poden confiar perquè el PSOE arriba a les eleccions tocat, però amb la poció màgica amagada i preparada per a ser usada. El PSOE ha comès alguns errors greus, a nivell comunicatiu, durant la legislatura. No han sabut explicar el seu relat i no han tingut el do de fer eleccions correctes en moltes ocasions. La política comunicativa ha respòs més a una muntanya russa que a una campanya russa de resistència a qualsevol setge de ciutat bèl·lic. I això es nota ara. Es van equivocar quan van canviar el secretari de comunicació per Moraleda. Crec que s’han equivocat a l’hora de contractar a Sra. Rushmore i crec que s’han equivocat a l’hora de triar el to de la campanya. L’optimisme en temps de precrisi no dóna respostes als ciutadans.
A més, els temes han canviat. Si semblava que els populars pivotarien la seva campanya en el terrorisme i en el debat nacional; i els socialistes parlarien d’economia… ara les tornes s’han bescanviat. El PP parla d’economia tot el dia. Amb la diferència que ara (i no fa 3 mesos) la situació de pre-crisi preocupa. Gabriel Colomé tenia raó i les eleccions haurien d’haver estat a la tardor…
El PSOE sembla estar perdut. Però jo crec que aquest escenari l’afavoreix. Ara té la millor justificació per:
- Mobilitzar a molt vot que tenia pensat quedar-se a casa.
- Activar el vot tàctic o estratègic.
Són molts els interrogants que queden oberts, però estic convençut que aquesta campanya serà una d’aquelles dures i treballades; que faran homenatge al seu nom i realment seran dues setmanes per moure vots.
I l’últim apunt: en les últimes tres eleccions l’enquesta del CIS no ha encertat de ple els resultats. Recordeu la majoria absoluta que donava al PP el 2004? O que no hi arribava el 2000?
No em crec aquest punt i mig. Temps al temps.
