Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

1-1

I Hillary empata en aquest partit que durarà mesos. Perquè la cursa serà llarga, podríem citar el famós discurs de Churchill de “sang, suor i llàgrimes”, que és el què […]

Albert Medran
Albert Medran 09/01/2008

I Hillary empata en aquest partit que durarà mesos. Perquè la cursa serà llarga, podríem citar el famós discurs de Churchill de “sang, suor i llàgrimes”, que és el què més s’adiu a la cursa d’aquestes primàries. Hillary empata i neutralitza l’efecte bandwagon que tot semblava indicar s’havia generat; i d’aquesta manera bloqueja el propi efecte que aquestes dues primàries solen crear en l’electorat de la resta d’estats de la Unió. El joc està tan obert com fa una setmana, però ara amb més matissos.

 

New Hampshire és un estat on gairebé el 48% dels electors afirma ser un indecís: amb aquest índex tan elevat les enquestes ens poden dur a anàlisis esbiaixades com les que ahir vaticinaven la victòria d’Obama per més de 10 punts. Finalment, la senadora s’ha imposat per poc més de 8.000 vots.

 

El resultat posa en evidència que aquestes seran unes eleccions que ompliran pàgines i pàgines d’anàlisis, que seran recordades com a exemple atípic de la política americana (potser perquè marca el pas a una nova era?), i ens permet als àvids seguidors d’aquestes coses seguir l’espectacle amb major interès.

 

Per entrar a la matèria de cop, Hillary aguanta. La reacció de Hillary a l’aire fresc d’Obama sembla haver estat positiva i ha tocat a una part important de l’electorat donant-li grans resultats. Aquesta apel·lació a les mares ha fet que el 47% de les dones votés per Hillary (a Iowa només va ser un 34%). Emfatitzar el seu sexe i fer campanya amb la seva filla ha portat bons resultats. Tal i com li passà al seu marit, New Hampshire sembla que serà més que un estat als actius de la balança; suposa un rellançament de la carrera presidencial. Avui a Rac1 es comentava que els assessors d’imatge de Hillary la fan aparèixer amb un estil cada cop més semblant a Margaret Thatcher. Bé, no és casual: cal emfatitzar la dona àvia –que sempre produeix més simpatia- que no una dona que ha patit infidelitats al despatx oval.

 

Obama aguanta, però en aquest sistema ser segon no compta. La decepció ha estat forta, més tenint en compte les esperances de la victòria segura que donaven les enquestes; especialment les hores abans de la votació.  Els seus contrincants ja saben que la fórmula del seu èxit és el relat del canvi que promou. A aquest canvi cada cop s’hi posaran més matissos –que és el què Hillary està fent-, i caldrà veure la capacitat de resistència (i atac) de tots dos. Però la cosa sembla clara al bàndol demòcrata, el ball és entre dos.

 

Les coses són prou diferents al bàndol republicà. John McCain va guanyar a New Hampshire i suposa l’efervescència del republicà en l’últim moment. És la seva última oportunitat.

 

La propera parada d’aquest apassionant viatge per la geografia dels Estats Units la tindrem el proper 5 de febrer, el SuperTuesday; el dia en què més de 20 estats (entre ells Califòrnia i New York) votaran. Unes setmanes per deixar-se la pell, i no morir en l’intent.