Dilluns, 13 de juliol de 2020 - Edició 718
La República

L’agència de la Natura i el despotisme ambiental

El món rural i les activitats agràries que s’hi desenvolupen són indispensables  per tenir un país més resilient i menystenir-lo no és una bona formula per avançar en la conservació de la biodiversitat, que és un factor clau de resiliència.

L'Ull de Déu
L'Ull de Déu 25/05/2020

Tot pel territori però sense el territori. Sectors agraris, col•legis professionals vinculats al sector agrari, alcaldes i consells comarcals critiquen  que la llei de l’Agencia de la Natura els ha menystingut i que no s’ha dut a terme un veritable procés participatiu que hagi escoltat el territori, les seves necessitats i coneixements com a gestors reals del territori i generadors de serveis ambientals.

El barcelonacentrisme a l’hora de la presa de decisions que afecten el territori és un clàssic i l’Agència de la Natura no és una excepció. De fet en una entrevista a Meteomauri,  d’aquest dilluns, el conseller de Territori i Sotenibilitat, Damià Calvet, ha reconegut que l’Agència és una “vella aspiració de les polítiques ambientals del país i del sector de la protecció del medi natural i la preservació de la biodiversitat” i ha afegit que l’Agència de la  Natura serà una eina per millorar les polítiques de conservació,  d’ús social del medi natural i de preservació de la biodiversitat “en benefici, sobretot, del territori i la gent que hi viu”, però atesa la reacció en contra l’Agència per part del territori, cal concloure que alguna cosa no s’ha fet bé i que la llei s’ha de reconsiderar.

Sobta que la proposició de llei obviï la necessitat de sostenir la població rural i les activitats agràries que desenvolupen silvicultors, ramaders, pagesos i empreses de serveis vinculades al medi natural,  per assegurar la conservació dels agrosistemes i la biodiversitat associada. Una verdadera política incentivadora de la biodiversitat hauria d’incloure una metodologia i indicadors que avaluïn els serveis i beneficis ambientals dels espais agraris fruit del treball ancestral d’homes i dones del territori. Mesurar per poder valorar el pagament d’aquest serveis vers tota la societat, sigui rural o urbana. Mesurar per valorar i avançar en la reconnexió rural-urbana.

Una de les moltes lliçons del COV19 és la necessitat de sobirania (política, alimentària, bioenergètica, sanitària, etc.) i que la sobirania és clau per tenir i ser un país més resilient enfront els reptes com el canvi climàtic, les pandemies presents i futures i les desigualtats socials. El món rural i les activitats agràries que s’hi desenvolupen són indispensables  per tenir un país més resilient i menystenir-lo no és una bona formula per avançar en la conservació de la biodiversitat, que és un factor clau de resiliència.

Relacionats