Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (3)

Una resposta treballada en format de preguntes per a millorar el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira i del que els seus autors n’esperen resposta, avui publiquem la tercera part.

L'Ull de Déu
L'Ull de Déu 16/04/2021
Pla obert d'una estelada onejant al mig de la manifestació davant la prefectura de la Policia Nacional a Barcelona, el 20 d'octubre del 2019 (Horitzontal).

“En aquest llibre expliquem obertament la nostra proposta, elaborada a partir dels aprenentatges del 2017, i la posem a disposició del conjunt del moviment independentista perquè la pugui discutir, esmenar i millorar, si convé.”

Recollint el guant que la introducció del llibre ofereix al conjunt del moviment independentista, plantegem, a continuació, 25 preguntes als líders d’ERC que ens susciten determinats passatges de l’assaig, i agraint, ja de bestreta, una resposta que esperem que sigui el més aviat possible.

11.- Pàgina 37: “Per continuar creixent a l’àmbit metropolità cal tenir clara la complexitat de la societat catalana, la seva heterogeneïtat. I alhora, assumir contradiccions i renunciar a una puresa argumental que no només, no sedueix, sinó que massa sovint genera rebuig”.

No hi ha, en els tres grans partits independentistes actuals, cap debat sobre puresa de cap tipus. L’única divisió és dels que consideren que l’estratègia guanyadora per fer la independència és amb confrontació, i la dels que creuen que es farà sense confrontació. No hi ha cap debat o xoc d’idees al voltant d’una idea etnicista vs. una que no ho és, o sobre puresa sí o puresa no.

12.- Pàgina 39: “Sense aquesta voluntat de connectar amb sectors que no s’havien sentit mai ni remotament propers ni seduïts per l’independentisme, no hi ha República. És una tasca més lenta que no voldríem, que obliga a assumir contradiccions, que obliga a integrar, a defugir els purismes”.

La República és un projecte per a tothom, votin el què votin. La responsabilitat de l’independentisme és de fer un projecte inclusiu, en què tothom s’hi pugui sentir representat, no la de caure en una temptació evangelitzadora en què aspirem a posar tothom a favor de la nostra posició. La responsabilitat de l’independentisme arriba fins al punt de tenir clar que la República és un projecte inclusiu voti el què voti cadascú. Es tracta que la República garanteixi els drets de tots, que millori la vida de tits els ciutadans de Catalunya. No que tots els ciutadans de Catalunya s’hagin de convertir a la causa de l’independentisme.

13.- Pàgina 51: “Aquell estiu i tardor del 2017, vam fer moltes coses molt ben fetes, i vam acumular més força que mai. Durant uns dies, vam fer trontollar el règim, però no vam resistir el contraatac i al final la relació de forces real es va imposar”.

Fins a quin punt vam renunciar a resistir al contraatac? Vam intentar-ho? La percepció que es produeix quan s’opta per comparèixer davant del jutge i que no hi hagués cap voluntat, ni de dur la confrontació a l’exterior ni de dur a terme l’operació Castell, fa pensar que no hi va haver cap resistència al contraatac. Vam abaixar els braços, potser per manca de planificació, potser per estrès, potser per cansament, i se’ls va deixar passar. L’exili era una via per no donar per finalitzada la contesa i continuar-la des d’on no s’estigués lligat de mans i peus. No s’entén perquè es va renunciar, en gran mesura, a continuar amb aquesta confrontació política i jurídica amb l’Estat des d’allà on podia fer-se.

14.- Pàgina 51: “Tenim l’obligació de fer una revisió a consciència de tot el que vam viure per no tornar a ser víctimes dels mateixos errors.

Catalunya deixa de tenir resposta tant bon punt es trenca la unitat. Tant si s’optava per anar a eleccions que fossin, de facto, una segona volta i una ratificació de l’1-O (i plantejant-ho així), com si s’optava per fer la DUI i defensar-la, sense la unitat era impossible obtenir un èxit com el que es va obtenir el dia del referèndum. En el moment en què es trenca la unitat, l’Estat guanya la partida. Torna a sobrevolar una pregunta: si es van cometre errors, com diuen els autors, quin son aquests errors i qui n’és el responsable?

15.- Pàgina 55: “L’independentisme ha evidenciat que suma més vots quan és capaç de presentar-se amb tot el ventall d’opcions. Les darreres dues eleccions catalanes en són un bon exemple. […] És a dir, separats vam posar molts més vots a la bossa, tant en termes absoluts com relatius. I el mateix passa si mirem el conjunt del país: ERC i JXCAT apleguen més vots si van separats (2017:1.884.094 vots, un 43,03%) que no si van junts (2015:1.620.973 vots, un 39,54%)”.

I la CUP? Tots els estudis demoscòpics demostren que entre la CUP i la resta de forces independentistes hi ha vasos comunicants. La comparativa sense la CUP és incompleta. Si se l’inclou, el 2017 l’independentisme va obtenir el 47,5% dels vots. En canvi, el 2015 va obtenir el 47,8%dels vots. És difícil extreure conclusions partint d’eleccions tants diferents i sense computar-hi un actor com la CUP. El que es desprèn de les dades i que segur que no pot afirmar-se categòricament és que anant per separats s’obtenen més vots que anant junts.

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (1)

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (2)