Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (1)

|

- Publicitat -

En cursiva el que diu el llibre, i la resta el que diuen els autors d’aquesta proposta que publicarem a LaRepúbica.cat en els propers dies.

“En aquest llibre expliquem obertament la nostra proposta, elaborada a partir dels aprenentatges del 2017, i la posem a disposició del conjunt del moviment independentista perquè la pugui discutir, esmenar i millorar, si convé.”

Publicitat

Recollint el guant que la introducció del llibre ofereix al conjunt del moviment independentista, plantegem, a continuació, 25 preguntes als líders d’ERC que ens susciten determinats passatges de l’assaig, i agraint, ja de bestreta, una resposta que esperem que sigui el més aviat possible.

Pàgina 29 – “L’1 d’Octubre va ser una gran victòria, […] i el 3 d’octubre va ser una rèplica tant o més massiva. Però, a partir d’aquell moment, ja només vam retrocedir. Tots els factors que ens havien fet arribar amb èxit al referèndum es van fondre com un glaçó durant les setmanes immediatament posteriors.”

1.- Per quina raó es van fondre com un glaçó? Quina o quines van ser-ne les causes? Qui en són els responsables?

Pàgina 30 – “Vam descobrir les nostres limitacions, les nostres febleses i, sobretot, el formidable poder de l’aliança conservadora que teníem en contra. Analitzem un per un cada factor que va jugar en contra nostra , perquè en podem treure conclusions molt útils:

  1. El llindar de participació.
  2. La mobilització de la Catalunya del ‘no’.
  3. Un país a dues velocitats.
  4. L’ofensiva de l’Estat per terra, mar i aire.
  5. Els sindicats principals, en contra.
  6. Un univers mediàtic molt bel·ligerant.
  7. L’absència dels grans ajuntaments.
  8. L’absència de reconeixement internacional.

2.- Tots aquests factors ja se sabien abans del 27 d’octubre. Per quina raó van defensar la DUI tot i tenir tots aquests factors en contra? Quan una part del govern va al·legar aquests factors per defensar la convocatòria d’eleccions, els líders d’ERC van defensar de manera inamovible la DUI, menystenint en aquell moment la importància de tots aquests factors adversos.

Per què entre el 3 i el 27 d’octubre aquests factors no es van voler tenir en compte tot i que ja eren coneguts i ja havien estat assenyalats en l’estat major del procés -i ara es posen sobre la taula com els reptes que hem de resoldre abans de tornar-nos a confrontar amb l’Estat? Si no podem confrontar-nos amb l’estat sense haver resolt abans aquests reptes, segons diuen els autors, quin sentit tenia fer la DUI -com van defensar ells mateixos- sabent que aleshores no estaven resolts?

Pàgina 31 – “L’1 d’Octubre va votar el 43% del cens […] les càrregues van aconseguir un dels seus objectius: reduir la participació per laminar la legitimitat del resultat”.

3.- El percentatge de població del cens que va donar suport a la independència l’1-O (38,7% del cens) és superior al percentatge de població d’altres plebiscits, com són l’Estatut d’Autonomia de 2006 (35,8%), l’entrada a l’OTAN (31%) o el Brexit (37,4%). Analitzar la legitimitat en base al volum del cens que dóna suport al Sí i no només en base a la participació, ofereix una foto més nítida del suport popular de qualsevol proposta. El referèndum de l’1-O va superar el suport obtingut en aquests altres plebiscits i molts d’altres. Si ningú no ha negat la legitimitat d’aquells referèndums, amb un suport de l’electoral inferior, no té sentit negar la legitimitat de l’1-O. No és la participació sinó el suport total sobre el cens allò que de veritat determina la legitimitat d’un resultat.

Pàgina 31: “Amb una participació per sota el 50%, era molt difícil obtenir el consentiment del perdedor”.

4.- La minoria contraria a la independència té l’statu quo a favor. En conseqüència, aquells que avui són ja els perdedors d’un referèndum d’independència no tenen cap incentiu per oferir el seu consentiment. Per això el perdedor no surt mai dels arguments legalistes i no vol entrar a discutir el Principi Democràtic.

De fet, l’argument que sense el 50% no es pot obtenir el consentiment del perdedor, és un argument circular. No obtenim el 50% perquè no tenim aquest consentiment.

Si sense el 50% no podem obtenir el consentiment el perdedor, sense el consentiment del perdedor no podem superar el 50% de participació. Si la condició per a acceptar un referèndum d’independència és el consentiment del perdedor, mai no hi haurà el referèndum perquè aquest consentiment és ara mateix allò que no podem tenir. Precisament, el problema que té avui Catalunya és com fer la independència sense aquest consentiment. Renunciar a fer la independència sense el consentiment del perdedor pot significar renunciar-hi per sempre, tot i tenir una majoria favorable.

Pàgina 31: “Amb una participació inferior al 50% […] els nostres equips diplomàtics es van trobar amb una paret impossible de saltar: les cancelleries condemnaven rotundament l’actuació policial, però no reconeixien cap mandat popular legítim”.

5.- Ens estan dient amb aquesta frase que si haguéssim tingut un referèndum no acordat però amb una participació inferior al 50%, les cancelleries estrangeres haguessin reconegut la legitimitat del referèndum i del seu resultat?

El dia a dia de la realpolitik i la història demostren que la comunitat internacional només es mou a través de fets consumats. La comunitat internacional no és la que concedeix o regala independències, sinó senzillament la que valida que te l’has guanyat. Reduint la confrontació enlloc d’augmentar-la, ens apropem a un escenari de reconeixement internacional o més aviat ens n’allunyem?

Demà 5 preguntes més

Publicitat

Opinió

Minut a Minut