Dijous, 9 de febrer de 2023 - Edició 1659
La República

Sartre i Camus. Vides paral·leles

Antoni Gelonch s’endinsa en la disputa que van mantenir els dos intel·lectuals francesos

Ramon Moreno 02/01/2023

Albert Camus moria el 4 de gener de 1960 en un accident de trànsit. Entre els papers que portava al damunt hi havia un esborrany de la seva darrera novel·la El primer home, que es publicaria pòstumament l’any 1994. La seva era una figura referencial de les lletres i la intel·lectualitat franceses: havia combatut els nazis a la resistència, havia criticat l’estalinisme i havia lluitat per una justícia i una democràcia reals… La seva presència va anar creixent amb el pas dels anys i a Catalunya la seva obra ha estat sempre apreciada i llegida. Joan Fuster i Josep Palàcios van traduir l’any 1966 L’home revoltat (recuperada l’any 2021) i obres com La caiguda o La pesta han estat sempre presents a la nostra literatura. La vida i l’obra d’Albert Camus ha estat analitzada del dret del revés en llibres com Albert Camus i les illes Balears o ara aquest Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la justícia d’Antoni Gelonch (Viena Edicions).

La disputa que van mantenir Camus i Jean-Paul Sartre va ser de gran virulència i es va escombrar la seva amistat. Després de la Segona Guerra Mundial les capelletes intel·lectuals a París s’anaven recomponent i Sartre va esdevenir una de les principals figures. Camus jugava el paper que li deixaven d’outsider: havia nascut a Algèria, amb avantpassats menorquins, i no era realment “un d’ells” en aquell grup que pul·lulava al voltant de Jean-Paul Sartre (d’origen burgès) i la filòsofa Simone de Beauvoir. Sartre (ment brillant i gran treballador, d’origen burgès i educació elitista que passaria sense massa complicacions per la guerra, i que apostava per ocupar un rol destacat en el món cultural i intel·lectual de París) va abraçar incondicionalment el marxisme estalinista, mentre que Camus se’n va mostrar en tot moment crític, de debat com  assenyala Gelonch. Els dos eren al centre del debat intel·lectual i, per extensió, polític. El món es partia en dues meitats i tothom jugava les seves cartes, Camus des de la seva pròpia i íntima coherència i Sartre amb una voluntat més declarada d’incidir en el debat amb voluntat de líder.

Amistat i traïció

Antoni Gelonch (Lleida, 1956) analitza les dues personalitats, fortes i consistents dels dos personatges a un llibre intens i amb voluntat d’oferir una mirar àmplia als dos personatges, tant de manera individual, com en els punts de convergència i divergència. D’orígens socials i culturals ben diferents, la seva amistat (poc o molt intensa o real, com plasma Gelonch) va travessar “unes turbulències que els van marcar profundament”. S’enfrontaven en debats polítics respecte als totalitarismes (sobretot el comunista, un cop superada la batalla contra el nazisme), però també en d’altres com el paper de la Resistència en la reconstrucció de la societat francesa, l’ús de les bombes atòmiques durant la guerra i el poder nuclear derivat, l’ocupació d’Hongria per l’exèrcit soviètic o la guerra d’Algèria, país natal de Camus; o el mateix paper dels intel·lectuals. En definitiva, però, remarca Gelonch que “la qüestió de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans”.

L’home revoltat, punt de conflicte

El punt de màxima fricció va ser la publicació per part d’Albert Camus de L’home revoltat, en què reivindicava que “l’home revoltat és un home que diu no”. La crítica de Sartre es va fer de manera interposada a les pàgines de la seva revista Les Temps Modernes, amb un virulent article (d’un avui gairebé oblidat) Francis Jeanson, que definia el llibre com a “fracassat”, i una resposta feta “amb més fúria que encert i amb més pressa que estil” per part de Camus. Camus va patir l’aïllament de la societat cultural parisenca durant molts anys. Era l’any 1952 i Sartre i Camus, dos dels grans intel·lectuals de la cultura francesa no es van tornar a parlar mai més, tot i que es continuarien atacant indirectament fins a la mort d’Albert Camus l’any 1960.

Antoni Gelonch ens ofereix una mirada interessant, vital i documentada no només a aquella disputa, sinó també a la figura de dos personatges imprescindibles. La història ha donat guanyador d’aquella disputa a Camus, les reflexions del qual continuen ben presents actualment, amb una constant presència al mercat editorial. Al fil del debat entre Camus i Sartre, Gelonch ens ofereix també un marc de reflexió sobre la nostra societat actual, i reivindica, al final del llibre, “la lectura i l’intercanvi de parers respectuós i a fons” com a manera per a perfilar els propis posicionaments.

Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la justícia. Antoni Gelonch. Viena Edicions. Barcelona, 2022. 264 pàgines. 24,00 €