Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal, que ara reedita Editorial Navona en traducció de Monika Zgustova, és un d’aquells llibres que s’alcen contra el silenci. Escrit el 1976, en plena foscor de la normalització txecoslovaca posterior a la Primavera de Praga, el text no va ser publicat oficialment al país fins al 1989. Durant més d’una dècada, l’obra va circular en edicions clandestines a la República Txeca i a través d’editorials europees. Poques novel·les retraten amb tanta potència la destrucció de la cultura, el pensament i la llibertat sota règims totalitaris.
El protagonista, Hant’a, fa trenta-cinc anys que compacta llibres i paper vell en un soterrani de Praga. Però allò que podria semblar una feina mecànica i sense ànima esdevé una meditació poètica i existencial sobre la memòria, la bellesa i la resistència íntima. Hant’a, lector apassionat i filòsof autodidacte, salva fragments de Kant, Lao Tse o Schopenhauer de la destrucció sistemàtica, i construeix un món interior tan ric com precari. És en aquest contrast entre el fang i l’esperit, entre el soroll mecànic i la saviesa silenciosa, on Hanť’a es mou amb passió vital.
Amb la prosa musical i plena de repeticions habitual en Hrabal, Una solitud massa sorollosa és també un cant final als llibres i a la paraula impresa perseguida per una societat totalitària. La premsa que esclafa llibres és una metàfora, però també una imatge real d’una època en què tot allò que no encaixa amb l’ortodòxia oficial havia de ser eliminat, i que tan propera podem sentir avui dia.
Bohumil Hrabal (1914–1997) és un dels grans noms de la literatura txeca del segle XX. Amb una trajectòria vital marcada pels canvis de règim, la guerra i la censura, va treballar en feines tan diverses com ferroviari, embolicador de paper o obrer en una fàbrica de reciclatge de paper (experiència que inspira directament aquesta novel·la). Autor de títols com Trens rigorosament vigilats (adaptada al cinema i guanyadora de l’Oscar el 1968) o Jo he servit el rei d’Anglaterra, Hrabal destaca per la seva capacitat d’humanitzar la tragèdia amb un humor melancòlic i una sensibilitat lírica molt afinada. La seva és una de les grans obres de la literatura centreeuropea, de la qual aquest llibre n’és un bon exemple.
Una soledat massa sorollosa no presenta un heroi, sinó un home fràgil i solitari que, sense pretendre-ho, esdevé darrer refugi d’una civilització que es desfà. I és en aquesta resistència humil on Hrabal troba una forma de redempció.
Més de quaranta anys després, la seva obra continua ben viva. En una època en què la cultura torna a estar amenaçada, tant per governs i noves formes de censura com per la saturació i la banalització Hrabal, a través de l’antiheroi Hant’a ens recorda la importància dels llibres i la lectura, de pensar i de resistir, encara que sigui en silenci, en un soterrani qualsevol.
Una solitud massa sorollosa. Bohumil Hrabal. Traducció de Monika Zgustova. Editorial Navona. Barcelona, 2025. 104 pàgines. 16,00 €
