Divendres, 12 d'agost de 2022 - Edició 1478
La República

La humanitat poètica de Miquel Àngel Lladó

L’autor mallorquí va guanyar el Premi de Poesia 25 d’Abril amb ‘Sota l’esqueix, la tanyada’

Ramon Moreno 02/08/2022

Reivindica el poeta i traductor Lluís Servera Sitjar, al pròleg del llibre “la profunda humanitat que amara la totalitat dels seus versos” per a referir-se a l’obra de Miquel Àngel Lladó (Palma, 1958), que amb Sota l’esqueix, la tanyada va guanyar el 41è Premi de Poesia “25 d’Abril” Vila de Benissa. I aquesta humanitat, la serenitat dels anys i l’equilibri de les paraules suren al llarg de la lectura de la quarantena de poemes que conformen aquest petit volum.

És un recull de poemes “escrit fonamentalment des de la gratitud i el record” pel seu fill perdut i enyorat. L’entorn paisatgístic de Mallorca i el llegendari Pi Gros de Santa Maria del Camí servirà al poeta per establir un paral·lelisme entre l’arbre ara malmès i esqueixat i la malaltia que, irreversiblement, va fent el seu camí.

La pèrdua i l’enyor marquen un relat poètic que és també el mirall del temps la vida viscuts, un cant d’amor des de la serenitat i la maduresa, la reflexió i la contemplació del pas del temps i l’evolució o transformació del paisatge.

Al seu text introductori, Servera assenyala també “als dos grans poetes mallorquins”, Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, a qui Miquel Àngel Lladó ret homenatge amb el dolor compartit i des de l’elegància de la paraula.

 

Enyor aquell silenci teu,

aquell horabaixar plegats

rumb a l’esperança,

aquell no dir res que, malgrat tot,

tant i tant ens omplia.

 

Enyor l’Infant, i enyor l’Arbre.

Sota l’esqueix, la tanyada. Miquel Àngel Lladó Ribas. Viena Edicions. Barcelona, 2022. 72 pàgines. 12,00 €