Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

El poble que només tenia el nom

‘Casa aliena’, és l’obra mestra de Silvio D’Arzo

Ramon Moreno
Ramon Moreno 13/05/2021

Si bé la vida de Silvio D’Arzo va ser breu (va morir l’any 1952, als 32 anys víctima d’una leucèmia) i va estar farcida de penúries, li va permetre escriure el meravellós i fascinant relat que és Casa aliena, que Eugenio Montale definiria com “el relat perfecte”.

Ambientada a les remotes muntanyes dels Apenins, en un llogarret perdut de la mà de Déu (un nom “deu ser l’única cosa que té”), la pregunta que una anciana, la Zelinda, fa al capellà del poble, altera i sacseja la vida dura i rutinària dels protagonistes. En aquell indret, on se solapen les arestes del paisatge amb les de l’interior dels personatges, la incomunicació és la norma i la lluita per la supervivència i la indiferència que la vida mostra cap a ells marca el contorn de la seva existència.

La pregunta de la Zelinda podria ser només una pregunta, un dubte que un capellà hauria de saber respondre. Però tot plegat altera el microcosmos vital que formen aquells cases aïllades i perdudes, per a convertir-se en un fet transcendental, que ultrapassa les fronteres del llogarret per arribar a la mateixa ànima del lector, i ens submergeix en aquelles muntanyes inhòspites.

En poc més de cent pàgines, D’Arzo narra una historia vital i apassionada, un drama sobre la incomunicació i la solitud, la vida i la mort, l’esperança i la resignació, la realitat i les creences, que converteix aquest llibre en una gran joia literària. Silvio D’Arzo va escriure i reescriure diverses vegades aquest relat (una “tragèdia teològica, en paraules de Giorgio Manganelli), que no va arribar a veure publicat en vida, en un exercici d’emoció i intensa i escriptura precisa.

Casa aliena. Silvio D’Arzo. Traducció de Martixell Cucurella. Viena Edicions. Barcelona, 2021. 128 pàgines. 15,00 €