Amb La Piste Pasolini, la seva primera obra, Pierre Adrian (Bordeus, 1991) va rebre els premis Deux Magots i el François Mauriac de l’Acadèmia Francesa. Com ja havia fet en aquell llibre, on resseguia les petjades vitals i literàries de Pasolini pels escenaris de la seva geografia italiana, Adrian utilitza una fórmula semblant per a viatjar als escenaris de Cesare Pavese en un intent d’aprofundir en la seva figura literària, però també en el seu moment històric i la seva personalitat. Hotel Roma (Editorial Navona) és una obra íntima, potser melancòlica i personal, però profundament literària sobre un escriptor fonamental de les lletres europees.
Baltasar Porcel escriuria que “per mí, Cesare Pavese és un dels escriptors que amb més sensibilitat i veracitat ens ha reflectit els anys trentes i quarantes a Itàlia, potser a Europa, a través d’una obra literària de prodigiosa qualitat. I ho ha fet parlant d’ell, del seu petit univers, de la gent del seu poble o del seu carrer ciutadà…”. Aquest petit univers de Pavese és al que s’aproxima Adrian amb la seva mirada continguda però profunda de l’escriptor piemontès.
Hotel Roma juga hàbilment amb els gèneres: és crònica, assaig, homenatge i també una novel·la. Hi apareix la parella de l’autor (“la noia de pell fosca”), hi batega la seva pròpia angoixa existencial (“Ara jo havia acceptat el món i renunciat a transformar-lo”), i s’hi planteja la relació entre l’escriptura i la vida, que tant va marcar Pavese i la seva obra.
Pierre Adrian escriu amb una narrativa elegant, tot evocant les lectures de Pavese, la seva passió per la literatura nord-americana (fou el primer a traduir Melville i Faulkner a l’italià), la seva relació amb la política i el Partit Comunista, el paper a la Segona Guerra Mundial, i sobretot la seva sensibilitat per les absències, les pèrdues i el silenci. Més enllà d’una biografia, que ni és ni ho pretén, la seva és la mirada és d’un lector contemporani que vol entendre l’obra i el personatge.
En diversos viatges amb la noia de pell fosca, i amb l’estació de tren com a punt de trobada de diferents orígens, Adrian recorre els escenaris que van marcar la vida de Pavese. Dels turons del Piemont fins al seu confinament a Calàbria, i fins a la cambra 346 (“l’habitació de Pavese” ja per a la història) de l’Hotel Roma de Torí, on moriria el 27 d’agost de 1950, després d’ingerir una forta dosi de somnífers. El suïcidi va tenir lloc pocs dies després de rebre el prestigiós Premi Strega per El bell estiu, fet que dona un to encara més tràgic i enigmàtic al seu gest final. A través d’aquests escenaris, l’autor reflexiona sobre les lectures, les amistats i les idees que van marcar l’escriptor italià, buscant en elles respostes a la seva dolorosa tasca de viure.
Hotel Roma és un llibre intens i ple de bellesa. Per la vida, per la literatura. I pot ser també la porta d’entrada a un escriptor, poeta i traductor que ha estat traduït al català per grans noms literaris com Bonaventura Vallespinosa (El bell estiu, L’ofici de viure), Francesc Parcerisas (El company), Francesc Vallverdú (Entre dones soles) o Maria Aurèlia Capmany (La lluna i les fogueres).
Hotel Roma. Pierre Adrian. Traducció d’August Rafanell. Editorial Navona. Barcelona, 2025.192 pàgines. 19,00 €
