El municipi de Roissy-en-Brie (França) ha descobert una placa d’homenatge a la vintena d’intel·lectuals i escriptors catalans exiliats que s’hi van refugiar entre el 1939 i 1940, entre els quals Mercè Rodoreda, Pere Calders, Armand Obiols, Joan Oliver, Agustí Bartra, Tísner, Anna Murià o Domènec Guansé. Aquests i altres van trobar refugi al castell de Roissy-en-Brye gràcies a les gestions de Francesc Trabal i Miquel Joseph, per encàrrec de l’aleshores conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer. Tots ells van trobar refugi a l’actual seu de l’Ajuntament del municipi, que era aleshores el castell de Roisst-en-Brie. Construït el segle XVII i adquirit per l’empresari de cinema Charles Morand Pathé el 1913 , funcionava des de 1937 com un alberg juvenil.
En l’acte hi ha participat, a banda dels representants municipals, encapçalats per l’alcalde François Bouchart, la consellera de cultura Mariàngela Vilallonga, i l’exconseller Lluís Puig. Vilallonga ha proclamat que “la memòria també és un pilar essencial per poder bastir allò que som avui dia: persona i comunitat; ciutadans i República”. Bouchart ha destacat en el moment de la descoberta de la placa, que aquesta commemora un acte que “va marcar l’hospitalitat de França i de la vila Roissy-en-Brie en particular”.
Refugiats aïllats del món
El primer pis i la mansarda eren ocupats per la família Trabal, Mercè Rodoreda, Anna Murià i Armand Obiols. En un edifici annex, el château d’eau, s’hi allotjaven Pere Calders i Enric Cluselles. Aquest darrer recorda la seva estada com unes vacances, de la mateixa manera que Guansé, que el descrivia com un lloc admirable, “tant per una temporada de descans, com per al treball intel·lectual”. Anna Murià, per contra, opinava que la vida allà “no era tan idíl·lica com podia semblar”; Benguerel va escriure que se sentien aïllats del món: “això és molt bonic, però tenim la sensació que no vivim, sinó ficats en un bany de parèntesis”.
