Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

[Efemèride] 1757: neix Manuel Tolsà, l’arquitecte valencià del Mèxic colonial

L'any 1790 se'l nomena director de l'Acadèmia de Sant Carles, acabada de crear a la Ciutat de Mèxic

|

- Publicitat -

Manuel Tolsà Sarrión (Énguera, València, 4 de maig de 1757 – † Las Lagunas, Mèxic, 24 de desembre de 1816) fou un conegut arquitecte i escultor valencià neoclàssic que treballà al Mèxic colonial.

Biografia

Estudià a València a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Fou deixeble de Josep Puchol en la seua vessant d’escultor i de Ribelles, Gascó i Gilabert en la d’arquitecte. Fou escultor de càmara del rei, ministre de la Junta de comerç, Moneda i Mines i acadèmic a l’Acadèmia de sant Ferran. L’any 1790 se’l nomena director de l’Acadèmia de Sant Carles, acabada de crear a la Ciutat de Mèxic. Surt de Cadis el 1791, i arriba al virregnat de Nova Espanya en 1791 amb llibres, instruments de treballs i còpies d’escultures clàssiques del Vaticà. Es casa amb María Luisa de Sanz Téllez de Girón i Espinosa, al port de Veracruz.

Publicitat

A la seua arribada l’ajuntament li encarrega supervisar les obres de drenatge i abastiment d’aigua de la Ciutat de Mèxic i la reforestació de l’Alameda Central, serveis pels quals no rebé compensació. Posteriorment es dedicaria a les distintes obres per les quals se’l coneix. Les seues obres arquitectòniques són recognoscibles. També fabricà mobles, realitzà ornaments per a les esglésies (canelobres, crucifixos, etc.) fongué canons, obrí una casa de banys i una fàbrica de cotxes, i instal·là un forn de ceràmica.

Tolsà morí el 1816 d’una úlcera gàstrica i se’l soterrà al panteó de l’església de la Santa Veracruz, a la Ciutat de Mèxic.

Palacio de la Minería i escultura de Carles IV, dues obres de Manuel Tolsà

Obres de Manuel Tolsà

  • Finalització de l’obra de la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, sobretot les estàtues i retocs a la façana, tot acabat el 1813.
  • El Palacio de Minería, Ciutat de Mèxic (1797-1813).
  • L’estàtua eqüestre de Carles IV “El Caballito”.
  • L’antic palau de Buenavista (avui museu de San Carlos).
  • Palau del marqués del Apartado. Enfront del Templo Mayor, a la ciutat de Mèxic. Construït entre 1795 i 1805, residència de Ferran VII si hagués anat a Mèxic.
  • Altar principal de la Catedral de Puebla
  • Altar principal de l’església de Sant Doménec, a la Ciutat de Mèxic.
  • Altar principal de l’església de La Profesa.
  • Altar de la Puríssima Concepció a l’església de la Profesa. El rostre de la verge situat a la dreta sembla haver sigut basat en el de “La Güera” Rodríguez (María Ignacia Rodríguez de Velasco y Osorio Barba).
  • Altar major del Convent de Caputxines (desaparegut). Dedicat a Sant Felip de Jesús.
  • Font on s’iniciava el Camí Real Toluca (desapareguda), també un obelisc i una piràmide.
  • Bust de Hernán Cortés a l’Hospital de Jesús.
  • Crists de bronze que es troben a la Catedral de Morelia.
  • Disseny de la quarta etapa (la neoclàssica) de l’església de Loreto.
  • Plànols del Hospicio Cabañas a Guadalajara
  • Celda de la Marquesa de Selva Nevada. Dins del convent de Regina Porta Coeli. Avui dia és seu de la Celda Contemporánea de la Universidad del Claustro de Sor Juana.
  • Projectes no realitzats per a una plaça de bous, el palau de govern de Durango, un cementeri i un convent.

Font: Viquipèdia

Publicitat

Opinió

Minut a Minut