El Govern del PSC ha presentat la campanya de la Diada Nacional de Catalunya d’aquest 2026 amb una clara voluntat despolititzadora, intentant diluir la pulsió nacional sota conceptes innocus com la “pluralitat” i la “diversitat”. L’executiu de Salvador Illa ha escollit com a eix central la commemoració dels 50 anys de la històrica Diada de Sant Boi de 1976, el primer gran acte de l’onze de setembre celebrat en llibertat des de la caiguda del franquisme. Però en lloc de reivindicar l’esperit rupturista i sobiranista d’aquella fita, la consellera Sílvia Paneque i el seu gabinet han optat per descafeïnar el llegat històric en un intent de reescriure el passat i anestesiar les aspiracions del país.
El contrast entre la presentació oficial i la crònica del que realment es va viure fa mig segle passa literalment la mà per la cara al relat equidistant de l’actual Generalitat. L’any 1976, en una plaça plena a vessar, el filòleg i polític Jordi Carbonell va pronunciar un discurs fundacional que quedaria gravat a la memòria col·lectiva amb una sentència implacable: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Carbonell no demanava una gestió tèbia ni una identitat diluïda en l’autonomisme regionalista; exigia la ruptura democràtica, el dret a l’autodeterminació i el reconeixement ple de la sobirania nacional de Catalunya.
Cinquanta anys després, l’ofensiva estètica dissenyada per Javier Jaén per a aquesta Diada, que amaga les quatre barres de la senyera sota un mosaic d’empremtes dactilars, es converteix en la metàfora perfecta de la capitulació política. El Govern rebaixa la reivindicació a una simple qüestió d’ordre i convivència abstracta, buidant de contingut el caràcter nacional de la celebració. Allà on Carbonell demanava fermesa davant l’Estat, l’actual lideratge del PSC respon amb la renúncia dels símbols i el camuflatge dels clams originals, venent com a “unitat d’acció” el que no és més que submissió institucional.
Des de les pàgines de LaRepublica.cat, denunciem aquesta operació de desmuntatge de l’autoestima nacional. La Diada no pot ser reduïda a una fira cultural neutra ni a una celebració burocràtica dictada des dels despatxos de la Moncloa i executada a Palau. Invocar l’esperit de Sant Boi per intentar diluir l’anhel d’autodeterminació del poble català és un exercici de cinisme històric inacceptable. Avui, més que mai, l’advertència de Jordi Carbonell ressona com una esmena directa a la totalitat del Govern socialista: disfressar la renúncia de concòrdia és feblesa, i la prudència imposada no és més que traïció al futur de la nació.
P.D. La temptativa burocràtica de diluir la voluntat popular topa de front amb la nostra història més recent. Cap exercici d’amnèsia institucional podrà esborrar que aquest poble ja va exercir el seu dret a l’autodeterminació el Primer d’Octubre de 2017, una fita fundacional la implementació de la qual continua essent una tasca pendent i irrenunciable. Aquell referèndum, guanyat a cop de dignitat i urnes contra la violència d’Estat, va ser un acte infinitament més democràtic i legítim que moltes de les conteses electorals posteriors convocades sota el jou del 155, on l’independentisme ha hagut de concórrer amb els seus líders polítics vetats, perseguits o exiliats. Davant les urnes tutelades que ens volen imposar avui, la lliçó de l’1-O és clara: la sobirania resideix en el poble, no en els despatxos que en el passat —i en el present— miren cap a una altra banda.
El mític “que la prudència no ens faci traïdors”, de Jordi Carbonell, ressona 50 anys després quan uns que llavors reivindicaven l’autodeterminació ara invoquen la Diada del 76 per intentar diluir-la. Prou que sabem què vol dir el PSC d’avui quan parla de pluralitat i diversitat. https://t.co/3wSdQV8OJ0 pic.twitter.com/JWNIrFBBN8
— gerardgort (@Gerard_Gort) September 1, 2026
