La consellera d’Interior eludeix responsabilitats polítiques i tanca files amb el cos malgrat que el jutge va desmuntar la denúncia d’agressió a la visita del rei Felip VI.
La Direcció General de la Policia no obrirà cap expedient sancionador contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que va redactar l’atestat fraudulent sobre una suposada agressió a la manifestació de l’ANC a Montserrat, el 23 de juny del 2025. Tot i que la justícia va arxivar el cas en demostrar-se que el cop rebut per l’agent provenia directament d’un altre policia i no d’un manifestant, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha justificat la inacció assegurant que “no hi ha cap indici d’infracció”.
Aquesta decisió ha desfermat una onada de crítiques que apunten a una greu manca de responsabilitat política i a una capitulació de la conselleria davant el poder i la pressió dels sindicats policials d’obediència espanyola, evitant qualsevol depuració de responsabilitats per una denúncia que va resultar ser completament falsa.
Clamor de la CUP i l’independentisme contra el corporativisme
La reacció de la CUP, formació que va collar la consellera al Parlament, ha estat immediata i contundent. Els cupaires consideren inadmissible que un “fals atestat” destinat a incriminar manifestants independentistes quedi totalment impune en una policia que es pretén democràtica. Des de l’esquerra independentista i entitats com l’ANC s’acusa Interior de emparar el corporativisme més fosc i de permetre que es persegueixi el dret de protesta amb proves fabricades. Consideren que la justificació de Parlon —assegurant que el jutge només va veure “manca d’intencionalitat” i no falsedat— és una burla a la ciutadania i un aval per a futures pràctiques de guerra judicial (lawfare) des de dins del mateix cos de Mossos.
La por al lobby dels sindicats d’obediència espanyola
Diversos analistes i sectors crítics assenyalen que darrere d’aquesta renúncia a exigir responsabilitats hi ha el temor reverencial de la consellera Parlon al creixent poder dels sindicats policials de perfil dretà i d’obediència espanyola, majoritaris dins dels Mossos. Aquestes organitzacions s’han caracteritzat per una ferotge defensa corporativa de qualsevol actuació policial, blindant els agents davant els escrutinis polítics i judicials, i utilitzant una retòrica alineada amb el nacionalisme espanyol. Segons les fonts crítiques, Interior ha preferit sacrificar la pulcritud democràtica i la veritat abans que obrir una guerra interna amb aquests sindicats, que tenen una gran capacitat de desgast polític i de desestabilització del Departament.
