El genial humorista català Eugenio, amb el seu característic posat seriós, ulleres fosques i fum de cigarreta, es va avançar dècades a la gestió moderna de les grans campanyes mediàtiques. El seu mític acudit sobre l’eclipsi de sol en un quarter militar s’ha convertit, de cop i volta, en la descripció més fidel de la histèria col·lectiva que vivim aquests dies.
En el gag original, una ordre senzilla del coronel (“demà hi haurà un eclipsi al pati i, si plou, formarem al gimnàs”) passa per tants intermediaris que acaba completament distorsionada a les orelles dels soldats: “Si plou, el coronel eclipsarà el sol al gimnàs en traje de campaña, fet que no passa tots els dies”.
En Chema Clavero ens ha recordat l’acudit:
Avui és un bon dia per recordar aquell acudit de l’Eugenio sobre l’eclipsi pic.twitter.com/zlokKqmbEC
— Chema Clavero (@jm_clavero) August 12, 2026
El telèfon espatllat de l’administració
La realitat del nostre eclipsi actual segueix exactament el mateix patró de desgavell comunicatiu:
- El Coronel (El Servei Meteorològic): Adverteix que hi haurà un eclipsi i que potser hi haurà núvols.
- El Capità (Els mitjans de comunicació): Inauguren un compte enrere gegant, apocalíptic i ens recorden que ens podem quedar cecs si mirem el cel sense un vidre homologat de soldador espacial.
- El Tinent (Trànsit i Mobilitat): Adverteix que tothom vol anar a veure el fenomen però que està totalment prohibit agafar l’AP-7 o moure’s en cotxe per no col·lapsar les carreteres.
- El Sergent (El ciutadà del carrer): Entén que demà el Govern eclipsarà la seva llibertat de mobilitat a l’AP-7 i que, si plou, l’eclipsi es farà oficialment dins del gimnàs municipal més proper per decret de la Generalitat.
L’eclipsi com a metàfora de la burocràcia
Aquesta «visió humorística» demostra que, per molta tecnologia de la qual disposem, la capacitat de convertir un fet natural i bonic en un problema administratiu i caòtic és infinita. L’obsessió per protocol·litzar fins i tot el moviment de la Lluna i el Sol ens recorda que l’humor de l’Eugenio no era ficció, sinó un estudi sociològic avançat de la nostra societat.
Davant de tanta instrucció contradictòria, la millor recomanació per al gran dia és seguir el consell implícit del mestre: asseure’s amb calma, mirar l’espectacle (amb ulleres protectores, és clar) i pensar de fons: «Saben aquell que diu…».



