El Cervantes perpetua el menyspreu a la pluralitat lingüística: 143 milions que ignoren milions de parlants

La cimera de directors a Jerez evidencia el desemparament institucional del català, el basc i el gallec, que segueixen sense una partida pressupostària fixa al servei exterior.

|

- Publicitat -

Espanya demostra que només vol els catalans per seguir l’espoli fiscal permanent

Publicitat

La Reunió Anual de Directors de l’Instituto Cervantes celebrada a Jerez de la Frontera ha tornat a posar de manifest la distància abismal entre els discursos oficials sobre la “pluralitat” i la realitat executiva de l’Estat. Malgrat que el català, el basc i el gallec representen el patrimoni lingüístic de milions de ciutadans de l’Estat espanyol, la institució manté aquests idiomes en un complet abandonament pressupostari.

Amb un pressupost global que supera els 143 milions d’euros, l’Instituto Cervantes continua sense assignar ni un sol euro de partida fixa i específica a la promoció de les llengües cooficials a l’estranger. Lluny de protegir de manera activa aquesta riquesa cultural en la seva xarxa internacional, l’entitat fia l’obertura d’aules a la demanada residual o a la col·laboració d’instituts autonòmics externs, fet que consolida un model centralista que arracona de facto les comunitats històriques.

L’Instituto Cervantes relega l’oficialitat del català, el basc i el gallec a un pla totalment secundari, ja que la seva estructura i ponències internacionals eviten el debat polític sobre el seu estatus a la Unió Europea per centrar-se exclusivament en la projecció de l’espanyol. Aquest desinterès institucional es tradueix en una manca d’iniciativa pròpia, deixant la protecció d’aquestes llengües en mans de la demanda externa o de les entitats autonòmiques.

L’ordre del dia general de les trobades anuals de directors de l’Instituto Cervantes s’organitza de forma triennal o diària per definir les línies de treball del curs. Per a la reunió d’enguany a la província de Cadis, el programa complet és el següent:

Jornada 1: Obertura i Geopolítica de la Llengua (Dilluns)

  • Inici cultural: Conferència de la bailaora Leonor Leal als Museos de la Atalaya de Jerez.
  • Inauguració oficial: Presidida per la Reina Letizia, amb la participació del president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, i Luis García Montero.
  • Taula rodona internacional: Anàlisi de la situació de l’espanyol a la Unió Europea, l’Àfrica i el Regne Unit post-Brexit.
  • Cloenda matinal: Actuació musical en homenatge a José Manuel Caballero Bonald.
  • Sessió de tarda (Rota): Conferència «El español en Estados Unidos» al Castillo de Luna, a càrrec dels directors de l’Observatori Global i de Harvard.

Jornada 2: Coordinació Acadèmica i Centenari Literari (Dimarts)

  • Col·loqui monogràfic: Debat acadèmic sobre la figura del poeta jerezà Caballero Bonald a la seu de la seva Fundación en el centenari del seu naixement.
  • Missions acadèmiques: Trobada de treball entre els responsables del Cervantes i de l’AECID per coordinar l’estratègia docent.
  • Sessions tècniques privades: Reunions de treball tancades entre el centenar de directors per avaluar la demanda de cursos del proper curs (incloent-hi la ràtio de llengües cooficials).

Jornada 3: Conclusions i Memòria Històrica (Dimecres)

  • Presentació de conclusions: Balanç final del full de ruta exposat per Luis García Montero i la secretària general de l’entitat, Carmen Noguero, a l’Alcàsser de Jerez.
  • Conferència històrica (Cadis): Ponència sobre «La Constitución de 1812» a la Casa de Iberoamérica.
  • Acte d’homenatge final: Entrega a la Caja de las Letras del llegat de l’escriptor de Chiclana Fernando Quiñones com a tancament de la cimera.

 

 

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

.