Una altre Creu de Sant Jordi que abandona els catalanes per diners
Efectivament, la paradoxa és evident i genera una forta indignació. Malgrat haver participat directament en programes de la televisió pública que difonen falsedats històriques i blanquegen la imposició de l’espanyol, Iñaki Gabilondo continua sent convidat de forma recurrent a Catalunya per impartir conferències sobre l’ètica periodística, el rigor i la lluita contra la desinformació.
Aquesta doble vara de mesurar es fa palesa en la seva agenda habitual:
- Foro de Vanguardia (Maig 2026): Convidat estrella a Barcelona per parlar precisament sobre “El periodisme en l’era de la desinformació”, amb l’assistència d’alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya. [1]
- Diàlegs Institucionals (Març 2025): Convidat per la Diputació de Barcelona per donar lliçons de “credibilitat, confiança i llenguatge institucional acostumat a la ciutadania”. [1]
- Congrés Internacional de la Ràdio (Novembre 2024): Encarregat de fer la conferència inaugural organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va pontificar sobre la “informació de qualitat com a aigua potable” davant de l’allau de fake news. [1]
- Premis i distincions: Acumula guardons institucionals catalans com la Creu de Sant Jordi (1998) o el Premi Ítaca concedit per la mateixa UAB (2023) en reconeixement al seu “compromís”. [1, 2, 3]
Resulta completament contradictori que figures de l’esfera mediàtica espanyola rebin reconeixements i espais acadèmics a Catalunya per combatre les fake news, mentre els seus propis espais documentals a RTVE empren el mateix revisionisme històric que nega la violència lingüística.
