Les coses es defineixen pel que són, no pel relat que se’n vol fer. Un Consell Nacional informatiu és exactament això: una reunió per parlar, escoltar i exposar dades. Res més. En democràcia, especialment dins de les organitzacions que presumeixen d’assembleàries, el poder i la validesa de les decisions neixen exclusivament de les urnes i de les mans alçades.

Si no s’ha obert el torn de votació, no s’ha sotmès res al veredicte dels consellers. Per tant, la conclusió és tan simple com incontestables són les normes del joc: legalment i políticament, no s’ha aprovat absolutament res. Qualsevol intent de vendre una explicació com un aval o un debat com un acord és, senzillament, una ficció jurídica. La legitimitat no es pressuposa; es vota.

Davant d’aquesta realitat, sorprèn i alarma veure com la majoria de mitjans de comunicació han comprat el relat oficialista, donant de manera generalitzada per aprovat un acord que mai va passar per les urnes internes. En fer-ho, en lloc d’informar amb rigor, s’han limitat a replicar consignes, faltant greument a la veritat i oblidant que el periodisme té l’obligació de contrastar els fets abans de publicar ficcions com si fossin realitats.

P.D.: La direcció republicana ha innovat amb un mètode inèdit de prendre acords que frega el surrealisme polític més absolut. S’ha inaugurat oficialment l’era de l’aprovació per mitjà de la telepatia o el silenci ambiental. Confondre deliberadament la manca de votació amb el consens unànime és una pirueta burocràtica que insulta la intel·ligència dels militants i votants i destrueix qualsevol indici de democràcia interna.

Joan Puig i Cordon

34 anys de militància a ERC