En ple Any Pau Casals, quan Catalunya hauria de clamar amb més força que mai el llegat de pau, llibertat i dignitat que el mestre va exportar al món, ens trobem amb una realitat obscena als despatxos del poder. Mentre recordem aquell “I am a Catalan” davant l’ONU, una part de l’elit econòmica i política del país sembla decidida a tacar-nos les mans de sang, volent convertir Catalunya en una potència de la indústria armamentista.
L’excusa és tan vella com la cobdícia: el món es rearma sota les ordres de l’ombra de Trump i cal “aprofitar l’oportunitat”. Però el que hi ha darrere d’aquesta deriva no és només una qüestió ètica, sinó un entramat de favors, interessos creuats i portes giratòries que fan pudor de socarrim.
És indignant que la Cambra de Comerç de Barcelona, sota l’actual junta del Dr. Santacreu, hagi impulsat un informe per promoure la fabricació d’armes. Però el que és directament un escàndol és a qui s’ha encarregat aquest estudi: a la consultoria que presideix Roger Torrent, exconseller d’Empresa i Treball. Parlem de l’home que, des del Govern d’ERC, va maniobrar per desallotjar Eines de País de la Cambra i facilitar la victòria de l’actual direcció. Avui, els favors es cobren en factures i estudis que ens volen abocar a la “indústria de la mort”.
Aquest joc de cadires no s’atura aquí. Recordem que qui fou secretari general del departament de Torrent ja va ser “col·locat” com a director del Circuit de Catalunya amb el vistiplau de la Cambra. És un cercle tancat on el poder polític i l’econòmic es retroalimenten mentre sacrifiquen els valors fundacionals de la nostra nació.
Catalunya no necessita projectils, ni tancs, ni tecnologies per a la guerra. Catalunya necessita la seva llibertat. Una independència real que ens permeti deslliurar-nos de dependències tòxiques i de lobbys que només entenen de balanços de resultats sobre camps de batalla. Com va dir Casals, som una nació que ha viscut per la pau i la convivència. Acceptar que el nostre creixement econòmic passi per fabricar armes no és només un error estratègic; és una traïció moral a la nostra història.
No ens vendrem l’ànima per unes monedes de plata tenyides de pólvora. Catalunya vol viure en pau, per la pau i, sobretot, amb la dignitat de qui no necessita la mort aliena per prosperar.
Us deixo el text del discurs de Pau Casals a l’ONU
“Aquest és l’honor més gran de la meva vida.
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: “El cant dels ocells”. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”
