- El motor de beneficis d’Aena: El Prat i Son Santjoan
Tot i que Aena va registrar un benefici rècord de 1.934,2 milions d’euros el 2024, l’empresa evita sistemàticament detallar quant guanya exactament amb cada infraestructura. Històricament, però, les dades han estat aclaparadores:
- El Prat (Barcelona): S’estima que aporta més del 50% dels beneficis totalsde tota la xarxa d’Aena (uns 339 milions d’euros abans d’impostos en exercicis passats).
- Son Santjoan (Palma): Juntament amb Barcelona, aquests dos aeroports han arribat a generar el 76% del benefici anualabans d’impostos de la companyia. Només Palma va generar 282 milions d’euros el 2018.
- Opacitat i “Caixa Única”: L’espoli camuflat
Aena justifica la manca de transparència territorial amb el seu model de “gestió en xarxa”, que permet utilitzar els guanys massius de Barcelona i Palma per subvencionar aeroports deficitaris a altres zones de l’Estat.
- Inversió desigual: Mentre El Prat és el gran motor econòmic, rep inversions proporcionalment molt inferiors al seu pes. Per al període 2027-2031, s’ha anunciat una inversió de 765 milions d’euros per al Prat, mentre que Barajas en rebrà 4.477 milions.
- Extracció de recursos: Entitats i partits com MÉS per Mallorcahan denunciat que amb els beneficis que Aena s’emporta de les Balears en només nou mesos es podrien finançar infraestructures clau com el tramvia de Palma o el tren de Llevant.
- Beneficis per a Hisenda i els Accionistes Privats
L’estructura actual garanteix que la riquesa generada no es quedi al territori:
- Hisenda Pública: L’Estat és el propietari del 51% d’Aena, fet que li permet absorbir la meitat dels dividends milionaris per sufragar la despesa pública centralitzada.
- Privatització: El 49% restant és en mans d’accionistes privats que prioritzen la rendibilitat financera per sobre de la gestió estratègica territorial.
Aquesta gestió s’ha qualificat per diversos sectors com un espoli fiscal directe, on els impostos i taxes pagats pels passatgers i les activitats comercials dels aeroports catalans i balears no retornen en forma de millora de serveis o cogestió, sinó que es dilueixen en l’engranatge de l’Estat i els mercats financers.
