La CE destina 170 MEUR als estats fronterers amb Rússia i Bielorússia per frenar la “instrumentalització” de la migració

|

- Publicitat -

ACN Brussel·les – La Comissió Europea destinarà 170 milions d’euros a Finlàndia, Polònia, Estònia, Letònia Lituània, i també Noruega, per reforçar la seguretat de la frontera amb Rússia i Bielorússia davant la “instrumentalització” de la immigració per part d’aquests. L’executiu comunitari ha aprovat aquest dimecres una comunicació en què alerta de la “gravetat i la persistència” dels “atacs híbrids” a la frontera oriental de la UE i estableix un “marc d’actuació” amb l’objectiu “d’impedir” que Moscou i Minsk utilitzin els migrants “com a arma”. En aquest sentit, el text aprovat per Brussel·les afirma que els estats membres poden fer “allò necessari” per protegir-se i fixa les condicions en què poden prendre mesures com suspendre el dret d’asil.

“Amb l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, la instrumentalització i l’ús de la immigració com a arma -contra la UE- ha persistit a les fronteres dels països de l’est, i el que veiem ara té un caràcter excepcional”, ha afirmat la vicepresidenta de la CE a càrrec de Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen.

Publicitat

Segons ha dit, l’arribada de migrants de Bielorússia a Polònia ha incrementat en un 66% només en l’últim any. “Hem pujat un esglaó en l’escala de la gravetat i volem enviar un senyal ferm de suport als estats membres afectats”, ha subratllat.

En aquest sentit, el marc d’actuació aprovat per Brussel·les recull una partida de 170 milions euros per reforçar la frontera oriental de la UE. Concretament, l’executiu comunitari destinarà 19,4 a Estònia, 50 milions a Finlàndia, 17 milions a Letònia, 15,4 milions a Lituània, 52 milions a Polònia, i 16,4 milions a Noruega.

Les ajudes han de servir per “modernitzar” els equips de vigilància electrònica de les fronteres, millorar les xarxes de telecomunicació, desplegar equips mòbils de detecció i contrarestar les “intrusions” de drons a la línia fronterera amb Rússia i Bielorússia. Segons ha defensat l’executiu, els diners han de servir per “garantir el coneixement de la situació a temps real i millorar la mobilitat” de les forces de seguretat a les fronteres.

Entre els països que controlen més quilòmetres de frontera exterior de la UE hi ha Finlàndia, que té una frontera de 1.340 quilòmetres amb Rússia.

“Hem fet un pas decisiu per ajudar els estats membres en la lluita contra les amenaces híbrides derivades de la militarització de la migració. Els països amb frontera amb Rússia i Bielorússia s’enfronten al repte de garantir la seguretat de la UE i la integritat territorial dels estats membres”, ha afirmat la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.

<strong>Mesures “excepcionals, proporcionades i temporals”</strong>

D’altra banda, la comunicació adoptada aquest dimecres per la CE també recull una sèrie de condicions en què els estats membres poden activar mesures excepcionals -com la suspensió del dret d’asil o l’aplicació de controls fronterers- quan hi hagi una amenaça “greu” per la seguretat del país.

El text aprovat per l’executiu recull que, a l’hora de “contrarestar” els atacs híbrids de Moscou i Minsk, els estats membres es poden veure “obligats” a adoptar mesures que “suposin greus ingerències a drets fonamentals com el dret d’asil”. Tanmateix, Virkkunen ha reconegut que la comunicació aprovada busca “establir” les condicions en què els governs nacionals poden tirar endavant -de forma excepcional- accions per “reforçar la seva seguretat”.

“La CE reconeix que els estats membres han de ser capaços de fer el que sigui necessari per protegir-se davant d’atacs híbrids de Rússia i Bielorússia per salvaguardar la seva seguretat nacional, ordre públic i sobirania”, recull el text aprovat. “Correspon als estats membres definir els seus interessos de seguretat i adoptar les mesures adequades per protegir-los, garantir alhora que estiguin en consonància amb el dret europeu i internacional”, afegeix l’executiu.

Segons ha apuntat la vicepresidenta de l’executiu, les mesures que els estats membres poden tirar endavant de forma eventual han de ser “proporcionades, limitar-se a allò estrictament necessaris, en casos clarament definits, i temporals”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió