ACN Barcelona – El Teatre Goya ha presentat aquest dilluns ‘La comedia de los errores’ d’Andrés Lima i protagonitzada per Pepón Nieto, Santiago Molero o Fernando Soto. El muntatge, que es podrà veure des d’aquest dimarts i fins al 3 de novembre, és una comèdia d’un text de Shakespeare adaptat per Albert Boronat, que experimenta fins a l’extrem en la possibilitat d’equivocar-se. Sis actors desbordats pugen a l’escenari encarregats d’interpretar una vintena de papers, un objectiu que en diversitat de moments es veurà que és impossible. Al llarg de l’obra i amb una treball “precís” i “exigent” sense improvisació, els intèrprets cometen errors, no tenen temps de caracteritzar-se o sol·liciten al públic que s’ocupi d’interpretar un dels papers del repartiment.
L’esbojarrada versió de l’obra de Shakespeare situa l’espectador a Efes, ciutat plena de fullers, de mags capaços d’enganyar l’ull, de foscos bruixots que trastornen el judici, de bruixes assassines que deformen el cos, de truans disfressats de xerraires i pecadors llibertins.<br />
<br />
Antífolo i Dromio de Siracusa (antiga ciutat de Grècia ara situada a Sicília), amo i criat, arriben a la ciutat buscant els seus respectius germans bessons. El pare d’ambdues parelles de palíndroms també arriba a Efes, sent detingut per estranger sense papers només trepitjar port, i és condemnat a mort. Només trobant els seus fills es podrà salvar.<br />
<br />
Antífolo i Dromio d’Efes (antiga ciutat de Grècia ara situada a Turquia) viuen a la ciutat sent confosos amb els seus germans siracusians. Luciana i Adriana, parella d’aquests últims, són les primeres a confondre els marits amb els germans. A partir d’aquí errors amb antics deutors, joies en mans equivocades, deutes no saldats, van endimoniant els nostres personatges fins al punt de necessitar un exorcista. Tot s’enredarà més i més, error sobre error, fins a l’aparició d’una Mare Abadessa que ni és monja ni verge. Aleshores és quan el desastre es converteix en una festa.
<strong>“Els actors sembla que no arribem”</strong>
Després d’haver fet gira per tot l’Estat amb més de 150 funcions des de l’estrena l’agost de 2023, l’obra fa parada a Barcelona per celebrar la “possibilitat d’equivocar-se”. “La festa s’ha convertit en una retroalimentació amb el pati de butaques perquè plantegem una història amb sis actors fent una vintena de personatges. Els actors sembla que no arribem”, ha relatat Pepón Nieto.
El director Andrés Lima ha afegit que en l’obra es porta l’habitual joc de sexes de Shakespeare “més enllà” i que hi ha certa “ambigüitat”. Ha concretat que es pot entendre, també, com una reivindicació LGBTIQ+.
La mancança de repartiment per realitzar l’obra es visibilitza fins al punt que genera una doble trama que l’espectador pot copsar fàcilment. “La nostra companyia no dona per fer tot el que cal fer a escena. Generem una trama paral·lela a la funció, fem un joc divertit de canvis de personatges. És un merder i el públic forma part de la comicitat que genera l’error”, ha dit.
A part del vell joc de l’intercanvi dels bessons i sense deixar de banda l’argument de la història de Shakespeare, es crea a escena un “caos creatiu” on els actors fan de “malabaristes”. Per Albert Boronat, a més, l’error “genera la salvació”. “En un món on la gent creu que té la resposta i que espera que l’altre s’equivoqui per dir-li, nosaltres ens permetem equivocar. L’error genera preguntes i enriqueix l’existència”, ha sentenciat.
Malgrat que en determinats moments pot semblar que la situació a escena està descontrolada, Nieto ha assegurat que el muntatge no té improvisació i que tot està “mecanitzat”. “És una funció molt exigent. Mai n’hem fet dues un mateix dia perquè és molt dura. Tot i que és molt divertida i plaent de fer”, ha destacat.
Segons han relatat, explotar la manca d’intèrprets va sorgir després que en els tallers inicials de creació del muntatge, diversos actors que havien iniciat el projecte se’n despengessin. “Una complicació es va servir per millorar la història”, han afirmat.
