La Llei de ‘vagos y maleantes’ de 1970, que es va crear durant la II República, no perseguia delinqüents, sinó que només ‘servia per netejar els carrers durant l’època franquista’, ha exposat Tura. Els delictes més freqüents eren per tenir ‘certa inclinació al delicte’ o bé ser un ‘desvagat’ una persona sense feina. També es considerava delicte l’escàndol públic la deficiència mental o l’homosexualitat, per exemple. Les penes que s’imposaven eren de presó, l’obligació de marxar de la ciutat o bé camps de treball.
Com passa amb tots els arxius històrics, s’ha aplicat la Llei de protecció de dades personals que només permet veure els documents a les persones directament afectades o bé les que tinguin el seu consentiment explícit. Els historiadors poden consultar els documents sempre que ho facin sense conèixer el nom de la persona afectada. En cas que una persona vulgui conèixer les dades de la persona acusada, hauran d’haver passat 50 anys des dels fets o bé que la persona afectada s’hagi mort.
A la roda de premsa, a part de la consellera hi han intervingut el director general de modernització de la secretaria de relacions amb l’administració pública, Daniel Bartomeu, i la cap de servei de documentació biblioteques i arxius judicials, Bibiana Palomar.
